El 24 de maig del 2014, ara fa deu anys, el Pavelló Municipal d’Agramunt va servir d’escenari per a l’últim concert que el ‘maestro’ Rosendo va oferir pels nostres contorns. Després de les versions de Coalición Kanalla per escalfar motors, el guitarrista i cantant de Carabanchel va prendre un escenari folgat i amb un joc de llums espectacular escudat pels seus inseparables Rafa Vegas al baix i Mariano Montero a la bateria formant un trio perfecte que mantenia els esquemes dels inoblidables Leño que va capitanejar l’autor de ‘Loco por incordiar’, cançó que no va entrar al llistat “porque no caben todas y esa hace tiempo que no la hacemos en directo”, em va comentar després entre bastidors.
‘A donde va el finado’ va pautar la sortida a ‘Listos para la reconversión’ i ‘Cosita’ per anar mostrant que sempre ha anat a la seva conquistant a poc a poc el públic fins que l’atrapa del tot. ‘Hasta de perfil’ va convidar el personal a moure l’esquelet (“estabas tan escondido que te acabas de encontrar”) i així va anar combinant peces clàssiques amb altres del que era el seu darrer treball fins aleshores, ‘Vergüenza torera’, que curiosament va caure la desena La parròquia esperava que es manifestés en algun moment de la vetllada ja que Rosendo és ‘colchonero’ fins a la medul·la i abans del concert el seu Atlético de Madrid havia perdut 4-1 contra el Real Madrid a la final de la Champions.
Va haver d’arribar ‘En agua caliente’ el seu lament amb un “qué lástima mi Atlétic”, a la 16, abans de ‘Masculino singular’ i ‘Flojos de pantalón’. Rafa va canviar el seu baix i al crit de “al enemigo ni agua” va caure ‘Pan de higo’ i ‘Agradecido. Al bis concedeix “cinco minutos de prórroga” amb ‘Y dale!’, ‘Majete’ i ‘Navegando a muerte’ per desaparèixer i tornar com a colofó amb l’inevitable ‘Maneras de vivir’ corejat amb el cor per tots. Rosendo es va fer voler deixant l’estela màgica i única dels grans del rock… Oh yeah!
