Los árabes del mar sembla un oxímoron, però no ho és. Els àrabs van ser uns grans navegants que van dominar les aigües de l’Índic. De manera inconscient i equivocada associem els àrabs amb el desert i els camells, però no és una figura del tot encertada. Només que citem Simbad el marí sortirem de l’estereotip que ens hem creat sobre els àrabs. Ho narra l’última edició revisada del llibre de Jordi Esteva Los árabes del mar. Tras la estela de Simbad: de los puertos de Arabia a la isla de Zanzibar. Aquesta setmana vam tenir al Forn del Senyor d’Altafulla una animada i divertida tertúlia al voltant d’aquest volum considerat per alguns crítics com un dels dos millors llibres de viatges editats recentment. He dit divertida tertúlia perquè Jordi Esteva, a més de gran escriptor, periodista i fotògraf, que va ser cap de redacció de la revista Ajoblanco, és també un gran contista. Té un estil de narració anàleg al de Pepe Rubianes. Fa riure per les butxaques. Amb aire de broma va explicar que els portuguesos volien monopolitzar la ruta a les Índies d’on obtenien les preuades espècies per a la conservació dels aliments. Per treure’s Colom del damunt, van despatxar l’almirall per la ruta de l’Atlàntic, convençuts que naufragaria amb les tres caravel·les en els confins del món. Mentre, des del segle IX, els àrabs ja havien inaugurat la ruta comercial més llarga mai coneguda que els duia fins a la Xina, sortejant l’estret de Malaca, infestat de pirates, gràcies als seus velers lleugers i al seu coneixement dels vents monsons. La llegenda de Simbad neix en les peripècies dels mariners àrabs del port de Sohar, al Golf Pèrsic, com conta Jordi Esteva. Colossal.
Sessió: No iniciada
