Leonci González Munsó, nascut a Menàrguens i llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Central de Barcelona i Magisteri cursat a la Normal de Lleida, ha escrit el llibre ‘Amali Prim i Seguí (1878-1937). Metge, músic i periodista’ (Edicions UdL), que va ser guardonat amb la 34a edició del Premi Josep Lladonosa d’Història Local dels Païssos Catalans.
D’on sorgeix la idea de fer aquesta investigació? Quin era el seu objectiu?
Buscant notícies en diaris i revistes antigues que fessin referència a Menàrguens m’adono que sovint surt el nom d’Amali Prim com a metge titular del meu poble i del que ningú se’n recordava que hi hagués exercit. Tampoc en alguns dels pocs escrits en què es feia una semblança del doctor Prim s’explica que hagués exercit a Menàrguens. Vaig pensar que això era evident que no s’ajustava a la realitat i que s’havia d’esmenar. El primer objectiu va ser corregir aquest malentès. A mesura que anava avançant em vaig sentir en el deure de no circumscriure la descoberta del doctor Prim i la seva estada a Menàrguens durant el període de 1906 a 1909, sinó que havia d’intentar reconstruir la seva biografia el més completa possible, des del seu naixement a Lleida el 1878 fins a la seva mort als 60 anys durant el bombardeig que va patir la ciutat el 2 de novembre de 1937 en plena Guerra Civil, quan el seu domicili ubicat al segon pis de l’edifici del Liceu Escolar va resultar destruït per una de tantes bombes que va llençar l’aviació feixista italiana aquell fatídic dia.
Per què va presentar el treball al Premi Josep Lladonosa i què suposa haver-lo guanyat?
Creia que aquest treball havia de servir per reivindicar la figura del doctor Amali Prim i Seguí, personatge desconegut per molta gent, que estimava Lleida, excel·lent pianista, amant de l’art, emprenedor, polifacètic i significat dins el món social, cultural i polític de la seva època. Haver guanyat el premi entenc que permet una gran difusió de la figura del doctor Prim.
Com es podria definir la seva figura per algú que no el conegui?
El seu pare, Agustí Prim i Tarragó va ser historiador, poeta, i Cronista Oficial de la ciutat de Lleida. A casa dels Prim Padró, que es podia considerar una família benestant, s’hi devia respirar un ambient erudit, d’afecció a la cultura i les arts. El doctor Amali Prim era una persona sensible, amb moltes aptituds i ocupada en múltiples i variades activitats, fundador de l’Associació Wagneriana de Barcelona, impulsor del Wagnerisme a Lleida, fundador del Centre d’Art, organitzador de l’Exposició d’Art de maig de 1912, President de la Coral La Lleida Nova i de l’Orquestra Filharmònica de Lleida, Director de la revista ‘Boletín Médico’ i Secretari del Col·legi de Metges de Lleida, fundador i Director de les revistes ‘Lleida’ i ‘Revista Sanitaria’, Secretari de Joventut Republicana, etc…
Quina va ser la seva trajectòria com a metge i quina era la seva visió de la medicina?
El doctor Amali Prim es va dedicar en cos i ànima a la gerència del Col·legi de Metges durant molts anys, va defensar la col·legiació obligatòria, crític amb l’individualisme i reivindicatiu de les millores col·lectives de la classe mèdica, a favor de crear una Mútua que oferís assistència a companys de professió o les seves famílies, en cas de malaltia o defunció.
També estava preocupat per les mancances d’higiene alimentària i la insalubritat de carrers, cases i mercats de la ciutat, denunciant a través d’escrits a la premsa les deficiències més significatives.
Quina relació va tenir amb la música? Què és el wagnerisme?
Gran concertista de piano i gran impulsor de noves tendències en la vida musical lleidatana en aquells primers anys del segle XX, amb una gran feina de divulgació de la música de Wagner, mitjançant concerts, conferències, audicions i brillant intèrpret de la mateixa.
En l’obra wagneriana s’imposa el predomini del drama sobre la música, s’enriqueix el contingut poètic de la lletra i l’estètica diferent de la posada en escena, tot enfront de l’òpera italiana privativa de l’època.
I en l’àmbit polític, quina va ser la seva rellevància?
Amali Prim és escollit Secretari de Joventut Republicana en la reunió de la Junta Directiva de la formació, celebrada el 26 de desembre de 1909, una vegada arribat a Lleida després de deixar la plaça de Menàrguens. No serà fins el 1932 en què el tornem a trobar quan és nomenat de nou Secretari de Joventut Republicana i President de la Secció de Propaganda de la mateixa. Amali Prim es desplaça aleshores a diverses localitats de l’entorn de Lleida, Les Oluges, Barbens, Verdú, Anglesola,… juntament amb altres companys republicans, Josep Ma. Aznares, Epifani Bellí, Josep Ma. Espanya, Juli Barberà,… on donen diversos mítings per tal d’aconseguir l’aprovació del futur Estatut d’Autonomia de Catalunya.
A més, també va ser periodista i un important activista cultural i associatiu a la ciutat. Es pot parlar d’un humanista?
Si el concepte humanístic implica una manera de fer, un esperit de superació d’una gent que s’estima la cultura i la seva llengua, que produeix científics, metges, artistes i pensadors, Amali Prim, com a persona emprenedora i polifacètica que era es pot considerar efectivament un humanista.
Com era la Lleida d’aquell primer terç del segle XX fins a l’arribada de la guerra civil ?
La Lleida del primer terç del segle XX, viu una època convulsa protagonitzada per tensions polítiques i socials que va tenir com a culminació el cop d’estat militar de 1936. La Setmana Tràgica, la Mancomunitat de Catalunya, la dictadura de Primo de Rivera, els conflictes obrers, la recuperació de l’autonomia política de Catalunya, la segona República, van ser fites que finalment abocaran el país a la guerra civil (1936-1939).
Per què és important donar a conèixer persones com ell?
Com el metge Amali Prim, l’aportació, l’esperit innovador, la saviesa d’aquelles persones que, amb els seus projectes, esforços i inquietuds van influir socialment, cultural i política en la transformació i progrés de la vida a les terres lleidatanes, no es mereixen caure en l’oblit.
