Després d’una trajectòria marcada per la poesia i per l’assaig, l’escriptor lleidatà Pere Pena acaba de publicar la seva primera novel·la, ‘Sota la pell, un arbre’ (Eclecta Editorial). “Sempre és un repte fer una cosa diferent”, explica l’autor a LA MAÑANA sobre una història que té el seu origen “en un conte que vaig escriure fa 15 o 20 anys en què reproduïa una escena iniciàtica que vaig viure”. A partir d’aquí, es troba amb “tres elements que tenen connexió entre si” i que formen el cos de la novel·la: “aquesta experiència de quan era adolescent, la investigació sobre la guerra al poble, amb la desaparició el 1938 d’una mestra republicana, i la història del meu besoncle, que va morir a la Guerra Civil”, detalla, afegint que “parteixo d’un element personal, però llavors aquesta memòria s’entrelliga amb la d’altres persones”.
El llibre s’estructura en dues parts més un epíleg: en la primera alterna dues veus narratives: la seva, en què narra aquesta experiència juvenil, “quan em vaig enamorar d’una jove francesa” i també la d’aquesta noia, Rita Morel, amb la seva història posterior i la recerca que li va permetre a Pere Pena contactar amb la seva filla. En la segona part narra el procés d’investigació, amb “entrevistes a persones grans que van conèixer la Candelària, per què va desaparèixer, i això es combina amb el descobriment dels seus àlbums d’artista, perquè també era pintora”.
Pel que fa a les seves futures publicacions, “ara que estic jubilat i tinc més temps”, explica que li agradaria continuar amb la narrativa, “encara que potser seran contes”, sense deixar de banda la poesia, ja que “sempre hi ha històries”, assegura.













