El juny s’escola entre els dits. El curs escolar s’acaba. Tot és descens. Els docents vetllem per l’educació dels discents i els ajudem a interpretar la realitat. Vivim en un món on els contratemps formen part de l’existència. L’escola és baluard d’estratègies, continguts, sabers, objectius i gestió. És alberg de valors que es troben en decadència. Cada dia hi ha més homicidis i els governants confonen la seguretat amb la llibertat. Una societat sense seguretat ens fa menys lliures. Cal educar a favor de l’autonomia fitant llindars de conducta. Per tant, el llenguatge oral és cabdal ens el primers cursos de l’Educació Infantil, atès que permet l’autoregulació. Els límits del meu món, són els límits del meu llenguatge, memorant Wittgenstein. La logopèdia és la meva vocació i professió. Gràcies als companys, a les famílies i als infants per permetre’m, un curs més, gaudir-ne. Els docents som professionals de la docència i l’escola és eix vertebrador i aixopluc.