És el que sentencia Damià Bardera (Viladomat, 42 anys), professor en un institut de Girona, en ‘Incompetències bàsiques. Crònica d’un desgavell educatiu’ (Pòrtic Edicions). Al llarg i a l’ample de les 120 pàgines d’aquest pamflet, Bardera combina narració, assaig i dietari, tot cridant a sometent, a emergència nacional quant l’ensenyament a l’escola catalana. L’avala el seu compromís amb la llengua i la cultura catalana en la dècada que porta donant classes a l’aula des del blindatge de la seva plaça de funcionari. ‘A Catalunya hi ha un divorci manifest entre els que dirigeixen el Departament d’Educació i els que treballem en primera línia, dos mons que no s’entenen’ sosté, mentre denuncia que és una falsa escola inclusiva que entreté l’alumnat jugant a ‘kahoots!’ i ‘escape rooms’. Bardera pretén una catarsi col·lectiva per revertir la farsa d’una escola que no fomenta l’esforç personal, basada en buscar dreceres lúdiques que afavoreixen els interessos dels alumnes, sovint escadussers. Pel que fa al professorat, ‘hi ha molts venedors de fum, amb classes de brain training, mindfulness i educació socioafectiva’. Burocràcia polititzada i absència del sentit d’autoritat i de responsabilitat ètica. ¿On queda l’Aristocràcia de l’Esperit docent?, es pregunta Bardera. Si fins hi ha alumnes que no escriuen bé ni el seu nom. S.O.S!
Sessió: No iniciada
