Les vacances són una oportunitat per desconnectar, descansar i recuperar l’energia. No obstant això, en una societat hiperconnectada, aquest objectiu és cada vegada més difícil d’aconseguir. Segons un estudi del 2024 de la Universitat de Tecnologia de Swinburne (Austràlia), la desconnexió digital està estretament associada a la millora del benestar emocional, la reducció de l’estrès i l’augment de la satisfacció laboral. El dret a desconnectar té interpretacions diferents en funció del país, el sector i la cultura empresarial. Segons algunes recerques incloses en aquest estudi, si les empreses respecten el dret a la desconnexió, els treballadors mostren una millora en els indicadors de salut mental, son, reducció de la síndrome d’esgotament professional (burnout) i equilibri emocional.
“Avui dia, moltes persones també fan servir el telèfon personal per treballar. Això impedeix separar l’àmbit laboral del personal, i genera una disponibilitat les 24 hores del dia, els set dies de la setmana, que afecta seriosament el descans”, explica Antoni Baena, professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i expert en salut digital.
La legislació espanyola reconeix el dret a la desconnexió digital (concretament, mitjançant la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals), i obliga les empreses a garantir la conciliació personal i familiar. Amb tot, exercir aquest dret continua essent una assignatura pendent. I les conseqüències són clares.
Conseqüències de no desconnectar: estrès, ansietat i fatiga cognitiva
La sobrecàrrega de notificacions (coneguda com a infoxicació) i la hiperconnectivitat constant impedeixen descansar adequadament i alteren funcions bàsiques, com ara la concentració, el son o el gaudi del temps lliure.
Baena alerta que el fet de no trencar amb la rutina laboral durant el període de vacances pot provocar símptomes físics com ara estrès i burnout, és a dir, la sensació de falta d’energia i de fatiga extrema. En l’entorn laboral, com que la persona afectada està més distreta i té més dificultat per concentrar-se, pot presentar despersonalització amb la feina, indiferència cap a les tasques laborals, augment dels errors i disminució del rendiment.
Una altra conseqüència de la manca de desconnexió és l’absència de plaer, de satisfacció o de ganes de fer qualsevol activitat que a priori es podria considerar agradable, com ara anar al cinema o a sopar, passejar i fer altres activitats d’oci.
També es poden produir altres símptomes, com ara nerviosisme, taquicàrdia, insomni o son de mala qualitat, cansament en despertar-se, i necessitat de dormir durant més temps. Alguns pacients també registren problemes gastrointestinals —com ara nàusees o mal de panxa, o augment o disminució de la gana—, una sensació de buidor, desmotivació, o síndrome de l’impostor. “Molts d’aquests símptomes es poden confondre amb altres problemes de salut. Per això, no sempre es relacionen amb la necessitat de desconnectar”, adverteix Baena.
El fet de mantenir la connexió amb la feina a través del correu electrònic o del mòbil durant les vacances té conseqüències com ara l’absència real de descans i de recuperació de l’energia, fet que provoca un augment de l’estrès, l’ansietat i l’esgotament mental. En tornar a la feina, la manca de descans i el fet de no haver recarregat l’energia dificulten el retorn al ritme habitual, augmenten la insatisfacció laboral, i fins i tot poden arribar a causar la reducció del compromís amb l’empresa, ja que la feina no es concep com a gratificant. “És una pèrdua i un perjudici per a l’empresa, i té un impacte negatiu per a la persona”, alerta Baena.
Què diu la ciència?
Malgrat la preocupació social creixent, els estudis sobre els efectes de l’ús excessiu de la tecnologia en adults durant les vacances encara són limitats. La majoria presenten poca evidència científica, són transversals i mesuren el temps d’ús com a variable principal, per bé que és més important l’ús que se’n faci, explica Baena.
Per exemple, un estudi recent de la Universitat de Windsor (Canadà), dut a terme amb joves adults, explica els reptes a què havien de fer front durant la desintoxicació digital, com ara una subestimació del temps que en realitat dediquen als dispositius, interferències constants amb altres activitats a causa de les notificacions, hàbits automàtics de revisar el mòbil, i percepció d’obligació social. Aquests joves també mostraven símptomes similars a l’addicció, com ara el FOMO, acrònim de fear of missing out (‘por de perdre’s alguna cosa’), un factor clau que sabotejava la desintoxicació digital. L’ansietat i la sensació d’aïllament augmentaven quan els participants intentaven desconnectar-se voluntàriament. Així mateix, uns quants van indicar que no trobaven activitats substitutives satisfactòries, fet que els generava avorriment i recaigudes. No obstant això, Baena insisteix que el que és rellevant no és només durant quant de temps fem servir les pantalles, sinó com i per a què les fem servir.
Així i tot, hi ha evidència indirecta que l’ús continuat de la tecnologia —especialment en contextos laborals sense límits definits— pot contribuir al burnout i deteriorar la salut mental. A més, els estudis sobre xarxes socials i pantalles demostren que afecten negativament el descans i amplifiquen certs riscos, com ara l’assetjament digital, especialment entre dones.
Desconnexió digital: consells pràctics i realistes
Davant aquest panorama, la clau no és necessàriament una desconnexió total, que pot ser difícil —i fins i tot contraproduent—, sinó una desconnexió parcial i intel·ligent, adaptada al context de cada persona. “La desconnexió total és realment difícil, o fins i tot no desitjable: és més important saber què cal fer i quant temps cal estar desconnectat”, explica l’expert.
Baena proposa diverses estratègies realistes:
- Separar dispositius. Fer servir dos telèfons (un dispositiu personal i un dispositiu de feina) ajuda a delimitar espais mentals. Si això no és possible, es recomana desactivar els comptes de la feina, les aplicacions corporatives o els grups de missatgeria laboral durant les vacances.
- Establir una política de desconnexió a l’empresa. “Totes les organitzacions haurien de tenir una política clara i acordada sobre els temps de treball, descans i vacances, incloent-hi excepcions (en cas que n’hi hagués)”, indica Baena. La manca de normes fomenta la confusió i pot generar conflictes.
- Automatitzar alertes i configurar el mode de descans. Activar funcions com la de No molestis, desactivar les notificacions i fer servir modes de concentració ajuda a reduir el bombardeig constant d’estímuls digitals. També és útil automatitzar les respostes del correu i la bústia de veu per informar del període d’absència.
- Fer activitats sense pantalles. Planificar temps específics sense tecnologia (com ara passejar, llegir, fer esport, jugar a jocs de taula o fer activitats a l’aire lliure) permet recuperar l’equilibri. “Millor si es fan en companyia, per potenciar el vincle humà i reduir l’impuls de consultar el mòbil”, afegeix.
- Educar en salut digital. Tant a casa com en les organitzacions, és fonamental aprendre a fer servir la tecnologia de manera conscient, amb límits i objectius clars. “Es tracta de fer servir la tecnologia a favor nostre, no de convertir-nos en els seus esclaus”, conclou Baena.
En definitiva, aprendre a desconnectar digitalment no és només un acte d’autocura, sinó una eina essencial per a la salut mental, el benestar laboral i la qualitat de vida. Encara que la hiperconnexió sembli inevitable, hi ha estratègies realistes per recuperar el control del temps i reconnectar amb el que importa de debò.
