Les sindicatures i defensories locals han registrat 14.600 consultes i han tramitat 3.892 queixes el 2024. Així ho recull un informe elaborat pel Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya, que agrupa totes les institucions que hi ha al territori. El 32% de les queixes tenen a veure amb l’espai urbà i l’ordenació del territori, el 27% amb l’administració, el 20% amb el medi ambient, el 17% amb l’atenció social i a la salut i el 4% a l’educació i la cultura. L’informe recomana, entre altres, més claredat informativa a les administracions locals, resposta en terminis raonables, i més coordinació entre serveis socials i habitatge.
El president del Fòrum, Josep Escartín, ha reclamat en roda de premsa que cal que més municipis creïn la figura de síndic local i ha alertat també que alguns no compleixen amb l’empadronament.
Consultes i queixes
Les sindicatures i defensories locals de greuges van fer un total de 18.612 actuacions el 2024, entre les quals l’obertura de 3.892 expedients de queixa i la tramitació de 111 expedients d’ofici. També van registrar 14.609 consultes, és a dir, accions d’orientació i assessorament que no van generar un expedient formal.
De les gairebé 4.000 queixes recollides l’any passat, un 32% es referien a aspectes relacionats amb l’espai urbà i l’ordenació del territori, mentre que un 27% tenien relació amb qüestions d’administració general, com ara el silenci administratiu, l’accessibilitat als serveis, la fiscalitat o la gestió tributària, entre d’altres. En menor mesura, amb un 20%, es van situar les queixes relacionades amb temes de medi ambient com ara vinculats a residus o contaminació acústica i, amb un 17%, les referents a l’atenció social i els serveis a les persones, entre les quals hi figuren qüestions d’empadronament, habitatge o serveis socials.
Escartín ha destacat les queixes, per exemple, vinculades a les obres i la mobilitat -com ara obstacles a les voreres-, el soroll, a la neteja -sobretot per gent que deixa les escombraries on no toca- i també altres vinculades a la taxa de residus i als sistemes de recollida selectiva.
“Alguns ajuntaments han tingut moltes queixes d’aquesta taxa, en gran part per la manca d’informació de la gent sobre aquesta taxa”, ha relatat tot destacant que la manca d’informació va fer que molta gent s’ho trobés de cop i es generés confusió.
Segons l’informe, en total, es van emetre 2.575 resolucions, un 73% de les quals van ser favorables a la ciutadania. D’aquestes, un 39% van correspondre a queixes estimades, és a dir, amb greuge; un 19% es van resoldre durant la tramitació, i un 14% a través de la mediació. “És rellevant que el 73% de les resolucions que hem fet han estat a favor de la ciutadania, és a dir, el 73% és gent que realment tenia raó quan es va venir a queixar”, ha indicat Escartín.
En aquestes resolucions, els defensors van incloure 1.248 recomanacions als respectius ajuntaments, gairebé la meitat d’elles (48%) van ser acceptades totalment, mentre que un 6% van ser-ho parcialment. A finals de 2024, una de cada tres recomanacions estava pendent de resposta per part del consistori pertinent.
Conclusions i recomanacions
Les conclusions de l’informe apunten la necessitat de seguir aprofundint en pràctiques de bona administració, com ara assegurar l’accessibilitat universal als serveis municipals. “Hi ha edificis públics que encara no tenen una rampa i que has de pujar escales i escales i més escaletes”, ha apuntat el president del Fòrum.
També es recomana treballar per garantir respostes en terminis raonables, evitar el silenci administratiu, reforçar la transparència i la claredat informativa, assegurar l’accessibilitat universal als serveis municipals, millorar la coordinació entre serveis socials i habitatge i fomentar l’ús d’un llenguatge “planer” per a tota la ciutadania.
A més, l’informe recull diversos exemples de recomanacions, com l’eliminació de barreres arquitectòniques a Palafrugell, la millora de la informació ciutadana a Tiana, la revisió de les taxes de residus i l’impuls de taxis adaptats a Sabadell i Rubí, o la revisió del sistema de recollida de residus i del transport públic per a la gent gran a Girona.
L’accés a l’empadronament
Durant la roda de premsa, Escartín ha indicat que el tema de l’empadronament ha sigut “un altre dels cavalls de batalla” de les defensories i sindicatures. Segons ha explicat, és una “evidència” que hi ha molts municipis on aquest dret no es compleix, ja que posen “50.000 traves”. En aquest sentit, ha dit que cal defensar-lo “a capa i espasa”: “S’ha de complir”.
Pepa Gonzalez, defensora de la ciutadania de Santa Coloma de Gramenet i membre de la Junta del Fòrum SD, ha afegit que les queixes al seu municipi són elevades, especialment les vinculades al padró sense domicili fix. Molts ajuntaments de l’àrea metropolitana, ha avisat, estan posant “dificultats” a l’empadronament sense domicili fix o sense títol acreditatiu i ha alertat que això pot fer la gent desistir de sol·licitar el padró. “Allargar terminis, no donar respostes, incórrer en silencis administratius, especialment afecta col·lectius molt vulnerables, persones nouvingudes o persones que a més hi ha afegides dificultats relacionades amb l’habitatge, amb la pèrdua de l’habitatge”, ha assegurat. D’altra banda, ha assenyalat que també hi ha problemes en l’empadronament en zones rurals.
Escartín ha afegit que un dels problemes importants amb el padró també se’l troben la gent que viu en habitacions rellogades. “És un gran problema”, ha dit. A la pràctica, com que el relloguer és informal, la persona que lloga l’habitació no autoritza a la persona que la relloga a empadronar-se i això provoca “por”.
Inequitat territorial
Actualment, 46 sindicatures locals formen part del Fòrum SD i es dona cobertura a 4,38 milions de persones, és a dir, al 54 % de la població catalana. Les dades mostren una forta implantació a la demarcació de Barcelona, amb un 63 % de cobertura, però també grans desequilibris territorials, amb un 33 % a Girona, un 35 % a Lleida i només un 18 % a Tarragona.
El president del Fòrum SD ha recordat que una trentena de ciutats, entre les quals Figueres, Manresa, Sant Adrià de Besòs o Tarragona, tenen un reglament ja fet per crear la figura. “L’únic que han de fer és buscar la persona i fer la sindicatura”, ha apuntat. En aquest sentit, ha remarcat que no s’entén, per exemple, que Tarragona sigui l’única capital de província que no en tingui “ni en vulgui tenir”. “La gent s’ha de poder queixar a una institució independent i apartidista”, ha dit, tot rebutjant que es creïn ens formats per persones que són a l’equip de govern. “Això ja és la perversió elevada a la màxima exponència. I això passa”, ha indicat.
També ha recordat que el Parlament de Catalunya té en tramitació la Llei de Sindicatures Locals de Catalunya, que estableix la universalització de les defensories locals com a servei essencial de proximitat i obliga els municipis de 20.001 a 100.000 habitants a disposar de sindicatura pròpia.
