Un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) mostra que les regions europees amb nivells més alts de pobresa i menor adopció d’energies renovables presenten el risc més alt de mortalitat associat a la contaminació de l’aire. La recerca, publicada a ‘Nature Medicine’, indica que les regions amb un PIB per càpita més elevat, taxes de pobresa més baixes i major esperança de vida -principalment al nord i l’oest d’Europa- presentaven un risc de mortalitat més baix. L’equip de recerca constata que els països més rics tenen sistemes de salut més ben equipats, programes de salut pública més complets i més consciència social sobre els efectes de la contaminació de l’aire, i més capacitat per implementar polítiques ambientals.
Els factors socioeconòmics són àmpliament reconeguts com a possibles modificadors de la relació entre la contaminació de l’aire i la mortalitat, però l’evidència disponible continua sent limitada. En aquest context, l’estudi conclou que les àrees més desfavorides, situades al sud i a l’est d’Europa, van registrar riscos significativament més alts, fins i tot duplicant els de les regions amb millors condicions socioeconòmiques.
L’estudi va analitzar una base de dades de mortalitat diària del projecte ‘Early-Adapt’, amb 88,8 milions de defuncions entre 2003 i 2019 en 653 regions contigües de 31 països europeus, incloent-hi una població total de 521 milions de persones. Els nivells diaris de contaminants atmosfèrics -partícules fines (PM2.5), PM10, diòxid de nitrogen (NO2) i el màxim diari d’ozó en vuit hores (O3)- van ser estimats amb models d’aprenentatge automàtic avançats.
Així mateix, l’equip investigador també va incorporar indicadors socioeconòmics regionals i dades sobre el consum d’energia renovable, obtinguts de la base de dades d’estadístiques regionals d’Eurostat. Els models epidemiològics van incloure aquestes variables socioeconòmiques i d’energia renovable per descriure com els riscos de mortalitat per contaminació de l’aire varien entre poblacions i com han evolucionat al llarg del segle.
Pobresa i contaminació de l’aire
Els riscos per a la salut de la contaminació de l’aire no estan determinats únicament pels nivells de contaminació. També depenen de la vulnerabilitat de la població, tal com mostra l’estudi. Fins i tot quan les regions presenten nivells similars de contaminació, les conseqüències sanitàries poden variar significativament a causa de condicions socioeconòmiques i demogràfiques.
La recerca constata que les desigualtats han evolucionat de manera diferent al llarg del segle XXI. Les regions més riques van experimentar una disminució significativa dels riscos associats a PM2.5, PM10 i NO2 entre 2003 i 2019. En canvi, les regions amb ingressos o esperança de vida més baixos només van experimentar petites millores -en alguns casos fins i tot un augment dels riscos- durant el període estudiat.
L’investigador d’ISGlobal i primer autor de l’estudi, Zhaoyue Chen, ha assenyalat que no es tracta només que les regions més pobres estiguin més contaminades. “Les regions més riques solen tenir sistemes de salut més ben equipats, programes de salut pública més complets i més consciència social sobre els efectes de la contaminació de l’aire, així com més capacitat per implementar polítiques ambientals”, ha subratllat.
Adopció de l’energia renovable
L’estudi també va analitzar com la transició cap a l’energia renovable afecta la mortalitat relacionada amb la contaminació de l’aire a través de dues vies complementàries: reduint els nivells de contaminació i disminuint la vulnerabilitat de la població als riscos per a la salut relacionats amb la contaminació de l’aire.
Les anàlisis mostren que l’augment de l’energia renovable durant el present segle està associat amb una reducció de la contaminació de l’aire del 15% per a PM2.5, del 54% per a PM10 i del 20% per a NO2. Això representa una disminució de la mortalitat per contaminació de l’aire del 12% per a PM2.5, del 52% per a PM10 i del 20% per a NO2.
Progrés desigual
El progrés ha estat desigual a tot el continent segons l’estudi. Els països del nord mostren generalment un creixement alt i ràpid en l’adopció d’energia renovable, mentre que diversos països del sud i l’est, com Malta, Xipre, Itàlia i Polònia, continuen mostrant una dependència relativament alta dels combustibles fòssils.
L’investigador principal del projecte ‘Early-Adapt’ i autor sènior de l’estudi, Joan Ballester Claramunt, ha refermat que els països de l’oest d’Europa generalment han tendit a invertir més recursos en energia renovable, infraestructura verda i controls d’emissions més estrictes. “En canvi, els països de l’est-europeu sovint han depès més del finançament extern i es mantenen en una etapa inicial d’integració de l’energia renovable i mesures de control de la contaminació”, ha afegit.
L’estudi l’ha liderat l’ISGlobal, centre impulsat per la Fundació ‘la Caixa’, en col·laboració amb el Barcelona Supercomputing Center–Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS). I ha analitzat com les condicions socioeconòmiques i la transició cap a l’energia renovable a Europa influeixen en la vulnerabilitat davant la contaminació de l’aire.
