Les presons catalanes van aplicar durant l’any passat 8.289 vegades mesures coercitives als presos, un 14,6% més que l’any anterior, amb 7.229 ocasions, segons dades dels jutjats de vigilància penitenciària catalans. Les mesures coercitives inclouen tant les contencions mecàniques com algunes mesures menys estrictes com manilles, la porra o l’aïllament. Per la seva banda, les limitacions de règim penitenciari van ser 2.816, una mica menys que les 3.145 del 2023. La Xarxa Dret i Presó ha criticat les xifres i assegura que el sistema penitenciari català s’està decantant més cap al punitivisme que la reinserció. Fonts del Departament de Justícia asseguren que totes les decisions se supervisen.
Les mesures coercitives han passat de 2.225 l’any 1999 a les 8.289 del 2024. El 2019 es va arribar al rècord de 5.437, però el 2020 i el 2021 van disminuir. No obstant això, el 2022 es van fregar els 6.000 casos, el 2023 es van superar els 7.200 i l’any passat van sumar-ne més de 1.000 més en un sol any.
Pel que fa a les limitacions regimentals, van passar de les 23 l’any 1999 a les 781 el 2012. El 2013 es va produir un gran salt, fins a les 3.446 i es va assolir un pic el 2017, amb 5.305. Des d’aleshores va baixar fins a les 2.054 del 2022. El 2023 van tornar a superar les 3.100 i l’any passat es van quedar en 2.816.
La Xarxa Dret i Presó, formada per diverses entitats socials i de drets humans, considera molt greus aquestes xifres, ja que tripliquen les xifres d’Andalusia, que té més reclusos que Catalunya. “Tot plegat evidencia un abús en l’ús dels mitjans coercitius i la manca d’estratègies de desescalada dels conflictes a l’interior de les presons”, remarquen. Així, consideren que la política penitenciària catalana es basa en “l’aplicació desmesurada dels mitjans coercitius i limitacions de la vida ordinària regimental”. “Estem clarament en un camí de política penitenciària que abandona postulats rehabilitadors a favor de models purament coercitius i punitius”, opinen.
Per tot això, la plataforma demana revisar el model penitenciari català i observar altres sistemes penitenciaris per minimitzar la limitació de drets als reclusos. També ha anunciat que comunicarà aquestes dades al Comitè de Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa, que a l’estiu ja va advertir de l’excessiva xifra de contencions mecàniques.
Fonts de Justícia expliquen les dades no han variat gaire els últims anys i que no es poden comparar els sistemes penitenciaris català i de la resta d’Espanya, ja que a les presons espanyoles hi ha l’anomenat fitxer d’interns d’especial seguiment (FIES) que ja inclou algunes mesures restrictives. Aquest sistema no s’utilitza a Catalunya.
En tot cas, Justícia assegura que totes les mesures coercitives i limitacions regimentals es comuniquen als jutjats de vigilància penitenciària i s’adopten amb criteris legals per salvaguardar la vida o la integritat física dels reclusos i per tal d’evitar actes d’evasió o violència dels interns, danys a ells mateixos, altres interns o objectes, i per vèncer la resistència activa o passiva a les ordres dels funcionaris.
