Les persones amb sordesa denuncien la discriminació que viuen diàriament per la falta de mesures d’accessibilitat. En el marc del Dia Internacional de les Persones amb Sordesa, les associacions catalanes de famílies amb sordesa presenten la segona edició de l’Informe ACAPPS, on es recull un centenar d’experiències viscudes per persones sordes en diferents entorns. Situacions on els seus drets han estat vulnerats per no poder accedir en igualtat de condicions, a serveis, llocs de feina, judicis o espectacles culturals. Segons aquest document, les mesures d’accessibilitat a la comunicació oral continuen sent les grans oblidades, i denuncien que la manca d’accessibilitat afecta a la salut mental del col·lectiu.
Les associacions de famílies i persones amb sordesa (ACAPPS) reivindiquen la necessitat de fer visible la realitat del col·lectiu. Els estereotips entorn les persones amb sordesa impedeixen que aquestes puguin tenir una vida normalitzada i autònoma.
“Encara no es coneix que el 98% de les persones amb sordesa, segons dades recents de l’Institut Nacional d’Estadística, es comuniquen en llengua oral, és a dir, parlant. És un col·lectiu que s’ha silenciat i invisibilitzat”, assenyala David Prujà, coordinador de la Federació ACAPPS.
La salut mental de les persones amb sordesa
No poder viure amb normalitat i autonomia qualsevol situació de la vida quotidiana com la resta de la ciutadania és una font d’estrès per a la persona amb sordesa. “Hem pogut percebre el patiment i angoixa en què viuen les persones amb sordesa quan no tenen accessibilitat a la comunicació: sentir-se discriminat, reconèixer que estàs rebent un tracte diferent, que no s’hi fa res, que has de repetir-te sempre i arreu que ets una persona amb sordesa és una experiència molt dura”, assenyala David Prujà.
També en l’àmbit laboral, on la por a perdre la feina o a posar en risc la progressió professional fa que les persones amb sordesa no s’atreveixin a demanar les mesures que necessiten. “Emocionalment estic angoixada perquè no mostro prou iniciativa a la feina ni parlo gaire perquè no tinc les eines necessàries per fer-ho”, explica un dels testimonis que recull l’informe.
L’ACAPPS reclama que es tinguin en compte les persones amb sordesa que es comuniquen en llengua oral en el disseny de polítiques educatives, laborals, socials i culturals. Això vol dir que s’inclogui de forma efectiva i generalitzada mesures com la subtitulació, el bucle magnètic o les emissores FM, i canals de missatgeria instantània en espais, serveis d’ús públic i activitats d’interès general.