El Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 proposa que les persones amb discapacitat puguin treballar alhora que cobren una prestació per dependència. Aquesta és una de les novetats de l’esborrany elaborat per l’equip del ministre Pablo Bustinduy per reformar tant la llei de dependència com la de discapacitat, que el Consell de Ministres va aprovar ahir.
El projecte, que ara s’haurà de debatre al Congrés dels Diputats, també suprimeix el règim d’incompatibilitats en les prestacions de dependència i el termini suspensiu de dos anys de les prestacions econòmiques per a cures de l’entorn familiar. Bustinduy considera la reforma un pas “decisiu” per “construir un sistema de cures públic i de qualitat”.
Pel que fa als canvis de la llei de discapacitat, hi ha la d’impedir discriminar en la contractació d’assegurances de salut i vida les persones amb discapacitat i el reconeixement automàtic d’un 33% de discapacitat a les persones als dependents de grau I, mentre que els de grau II o III tindran una passarel·la per ser reconegudes amb el 65% de discapacitat.
Es modifica la llei de propietat horitzontal per generar obligacions a les comunitats de veïns de demanar les ajudes per a obres d’accessibilitat (ascensors, rampes…) si ho demana una persona. S’estima que 100.000 persones estan tancades a casa per problemes d’accessibilitat. Permetrà la possibilitat de compatibilitzar l’accés a l’ocupació amb els serveis i les prestacions del sistema, que fins ara, moltes persones es veien obligades a renunciar a aquests suports en iniciar una activitat laboral.
La norma inclou nous serveis, com ara suports en habitatges compartits i el préstec o cessió temporal de productes de suport com cadires de rodes elèctriques, caminadors, llits articulats o assistents de veu.
Una altra novetat ha estat el reconeixement de l’extensió de la prestació econòmica per a cura familiar fins al darrer dia del mes en què es produeixi el decés de la persona dependent, evitant així situacions d’haver de reintegrar prestacions econòmiques.
Inclou l’assistència personal com un servei més del sistema i reconeix la teleassistència com un dret universal.
