El recorregut per la Costa da Morte, tal com també va fer Josep M. Espinàs, té parada obligada a Muxia. Segons la tradició, en aquest indret de la costa gallega va arribar la Verge Maria amb una barca de pedra per donar ànims a l’apòstol Santiago en la seva tasca evangelitzadora. El fet que l’embarcació mariana fos de pedra és considerat com un element més del miraculós desembarcament. No se’ls fa estrany l’existència de barques de pedra als coneixedors de la història de l’Estany d’Ivars i Vila-sana, on antigament acudien els caçadors amb barques de pedra, algun exemplar de les quals encara es conserva. El cas és que la barca de pedra de Muxia permet arrodonir la llegenda amb el relat que encara es poden veure les restes de l’embarcació celestial amb el casc, la vela i el timó. La pedra que seria el casc de la barca és l’anomenada pedra dos cadrís. En un extrem té un forat que s’hi pot passar per sota. Qui ho faci quedarà deslliurat dels mals de ronyó. En gallec cadrís vol dir ronyó. Uns nois del Palau d’Anglesola va passar pel forat i, per tant, han quedat vacunats de les xacres renals. Encara que vagis a la punta del món, sempre trobes algú de Lleida.