Aquest cap de setmana ens enfrontem, per segona vegada, al canvi d’hora polèmic. A les tres de la matinada tornaran a ser les dues, sumant una hora extra de son o de seguir de marxa, en el millor dels casos. Aquesta alteració de l’hora es fa com un intent de tenir més llum a primera hora del matí i assolir un petit estalvi energètic. No m’ho diguis que m’ho crec.
Cada cop són més els detractors d’aquest ‘atac’ al nostre organisme que dues vegades a l’any s’ha d’adaptar a un nou horari. A més, els estudis indiquen que aquest hipotètic estalvi d’energia és mínim, mentre que augmenten les queixes de la ciutadania pels efectes negatius per a la salut. Malgrat que Espanya es regeix pel meridià de Greenwich l’horari no es correspon amb el de la seva situació geogràfica, i el seu horari ‘corresponent’ és el que tenen les Canàries, Portugal i Regne Unit.
Al començament del segle passat el govern va decidir sumar-se a l’hora oficial regida per aquest meridià i el 1907 un constructor anglès va proposar aquest avenç i endarreriment horari a la primavera i a la tardor. Tot i això, a Espanya el tema de l’horari sempre ha funcionat de manera diferent.
L’última de les transformacions va arribar el 1981 quan es va establir el canvi d’hora el darrer diumenge de març i el darrer diumenge de setembre, encara que el 1996 el canvi d’hora d’estiu al d’hivern es va traslladar a l’últim diumenge d’octubre, com ara. Cal esperar que això s’acabi aviat perquè no aporta res positiu, mentre Los Panchos canten “reloj no marques las horas porque voy a enloquecer”. Un any més estem condemnats a les ‘manecillas’ de la discòrdia… Oh yeah!
