El nou interès per les “proteïnes alternatives” ha obert la porta de l’agroindústria catalana al món dels insectes, un sector encara en fase de consolidació, però que els darrers anys ha viscut un cert auge. Segons dades del Departament d’Acció Climàtica, A Catalunya hi ha des del 2020 cinc explotacions registrades per produir insectes i tres projectes més en tràmit. Tot i aquest creixement, el negoci se centra avui en els pinsos, sobretot per a piscifactories. Malgrat això, institucions com l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària ja parlen dels insectes com els “candidats ideals” per complementar les fonts tradicionals de proteïnes, i empreses com la tarragonina Iberinsect treballen per anticipar-se a l’auge del seu consum.
“Fa cosa de vint anys menjar sushi era una cosa especial, i si en parlàvem amb els avis ens deien que no estàvem bé, però avui és una cosa que tothom fa. El futur és per als valents, per tant, Déu dirà”, relata Jordi Calbet des de les oficines d’Iberinsect a Valls. A parer seu, aquest negoci pot ser molt important els anys vinents, primer per a alimentació animal i, més endavant, en l’alimentació humana. Ibertinsect va néixer fa tres anys pensant en la necessitat de trobar proteïnes més enllà de la ramaderia tradicional. Calbet alerta que Europa és un continent “deficitari en proteïnes” i que depèn de la importació. Això, sumat a l’increment de la població i al canvi climàtic, fa que cregui que l’explotació d’aliments innovadors com els insectes puguin ser rendibles i “estratègics” per a la sostenibilitat del sistema alimentari a curt termini. “La sobirania alimentària és part de l’ADN del sector dels insectes”, ressalta.
Des del sector es busca realçar que criar insectes té un impacte mediambiental reduït en comparació amb la ramaderia tradicional. Calbet explica que els cucs o els grills no generen gas de metà ni consumeixen aigua, de manera que resulten una forma “molt eficient” de generar proteïnes. A més, diu que la dieta natural dels peixos o els porcs incorpora insectes de manera que és positiu que tornin a formar part de l’alimentació a les granges modernes.
Sense normativa pròpia
Tot i les bones perspectives del negoci dels insectes, la regulació encara va un pas enrere. “Tots els llocs on es crien insectes tenen la consideració d’explotació ramadera, el que passa és que no hi ha una normativa específica sectorial, com sí que existeix per al porcí, l’aviram o el boví”, explica el cap d’ordenació sectorial ramadera del Departament d’Acció Climàtica, Gumersindo Villa. Per solucionar-ho, des del 2020 les granges d’insectes poden registrar-se a Catalunya; fins ara ho han fet cinc explotacions, dues a les terres de l’Ebre i Tarragona, dues a Lleida i una Girona.
“És un sector emergent”, reconeix Villa abans de ressaltar que Catalunya ha sigut “pionera” a dibuixar un marc regulador propi d’aquesta activitat. Pel que fa als mercats de les explotacions, indica que van a l’alimentació animal, especialment a les piscifactories. Tot i això, des del Govern apunten que a Europa ja hi ha quatre varietats permeses per a alimentació humana, però les més populars són el grill domèstic i el conegut com a “cuc de la farina”.
Villa ressalta que els requisits que es demana al sector no són complicats, de manera que el seu major repte és trobar un mercat estable per a la seva producció que podria passar per la complementació nutricional. Per al responsable del departament, resulta evident que els insectes tenen un “valor proteic” que els fa interessants com a aliment, especialment en un moment d’increment dels costos lligats a la inflació, la sequera o l’encariment de l’energia.
Malgrat l’interès de productors i administracions, el consum humà d’insectes és encara anecdòtic a Europa i la seva presència als supermercats, testimonial. Per canviar-ho, algunes veus acadèmiques fa temps que en defensen les bondats nutricionals, econòmiques i de sostenibilitat. De fet, aquest mateix any la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va publicar una enquesta que assegurava que més de la meitat de la població opinava que la seva ingesta podria ser una font “alternativa i sostenible” de proteïna.
habitual a Europa
Des de la UOC detallen també que l’entomofàgia -nom que rep la ingestió d’insectes com a aliment- era una pràctica comuna a Europa fins i tot en temps de l’imperi romà. A més, recorden que la ingesta d’insectes de tota mena s’ha mantingut viva fins als nostres dies en països com la Xina, Tailàndia, el Japó, Colòmbia, Mèxic, Perú i el Brasil. En un context marcat per l’escalfament global i l’augment de la població, el 2013 l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació ha optat per promoure la necessitat d’examinar les pràctiques modernes de la ciència dels aliments per augmentar el comerç i el consum dels insectes.
