Roques de grans dimensions tallen la carretera LV-9047 a Gerb, entre Balaguer i Camarasa. Ho estarà durant un mes fins que es pugui netejar i garantir la seguretat. Una esllavissada de terra i arbres talla durant unes hores els accessos a diferents nuclis de les Valls de Valira. A Tremp, una esllavissada afecta la carretera d’accés a Sant Adrià i diversos despreniments a les carreteres d’accés a diferents nuclis del municipi, com ara Eroles, Arbull i Fígols. La C-14 queda tallada per la caiguda de roques a la via a Hostalets de Tost, a Ribera d’Urgellet. Només són alguns dels exemples dels efectes que l’acumulació de pluja de les darreres setmanes ha tingut en la xarxa viària de la demarcació de Lleida.
Aquest tipus de moviments de terres aniran a més amb els fenòmens meteorològics cada cop més extrems vinculats al canvi climàtic. Així ho confirma el geòleg, consultor i membre de l’Observatori del Georisc del Col·legi de Geòlegs de Catalunya, Joan Escuer. “Els canvis sobtats en el clima no són bons per l’estabilitat” assegura el geòleg que també explica que “no cal fer alarmisme perquè això ha passat sempre, però sí que és cert que en els darrers 50 anys s’ha detectat un augment de la freqüència i de la magnitud d’aquests moviments”.
Escuer explica que “l’aigua altera coses i més quan hi ha acumulacions importants i més si li sumem també el vent”. “Això pot comportar moviments en punts que siguin massissos rocosos o amb pendents pronunciats”, recorda. Terrenys argilosos com a la Conca de Tremp o rics amb guixos com al Montsec són idonis per patir despreniments o esllavissades quan plou molt.
Prevenció
Davant això, Escuer considera que cal recopilar més dades, fer més monitoratge del territori i inspeccions per detectar punts perillosos.
També considera que s’hauria d’avançar amb el Mapa Cartogràfic de Riscos Geològics de Catalunya que es va iniciar fa anys, però que no està acabat, una eina que podria ajudar a prevenir incidents i a limitar construccions en algunes zones amb més propenses als moviments.
“De la mateixa forma que es fan alertes pel risc d’allaus i s’informa per la televisió i xarxes socials, també s’hauria de controlar el risc d’esllavissades en algunes zones i alertar la població i les administracions perquè estiguin preparades” explica el geòleg. “Es pot saber quan hi haurà acumulacions importants d’aigua i temporals i preveure possibles moviments de terra o augmentar les inspeccions en punts crítics” explica Escuer.
Edificis
Les pluges abundants i continuades d’aquest mes de gener han provocat també a les comarques de Lleida que alguns habitatges hagin patit desperfectes o, fins i tot, hagin col·lapsat. El pitjor dels casos va ser el de fa uns dies a Vilanova de Bellpuig on una casa va caure ferint quatre persones, dues de les quals van quedar atrapades sota les runes i van haver de ser rescatades. També a Menàrguens fa una setmana va caure part d’una casa sense causar danys personals. El propietari, però, encara no ha pogut tornar. El sistema de trens de Catalunya també s’ha vist afectat per les pluges, però aquest és un tema més complex que necessitaria un reportatge a part.
