La Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC) assegura que totes les escoles concertades compleixen el Pacte contra la segregació escolar i escolaritzen alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu de tipus socioeconòmic (NESE B). En resposta a un informe de la Fundació Bofill, l’entitat afirma que prop del 80% de les escoles concertades escolaritzen més d’un 10% d’alumnat amb NESE B: la meitat dels centres escolaritzen entre un 10 i un 30% d’aquests alumnes i un 27% n’escolaritza més del 30%. Les que no hi arriben, també compleixen la normativa: totes reserven el 2% de places per a NESE B.
A més, l’entitat recorda que el Pacte contra la segregació escolar s’aplica des del 2021 i de forma esglaonada, cosa que fa que de moment només arriba al segon cicle d’educació infantil i a ESO.
L’informe de la Fundació Bofill, fet públic aquest mateix dijous, diu que un 34% del pressupost de concerts, uns 400 milions, es destina a centres privats que perpetuen la segregació. Segons l’estudi, la segregació s’ha reduït en un 25% a Catalunya, però hi ha “diferències importants segons el compromís real dels centres”. L’alumnat migrant ha passat del 6% al 16% en 10 anys, però encara hi ha un 21% d’escoles considerades “elitistes” que té un o cap alumne vulnerable escolaritzat, per sota del mínim de dos que marca la norma.
Segons dades del Departament d’Educació que cita la FECC, les escoles concertades van escolaritzar un 27% d’alumnes amb NESE, 83.000 en total, “xifra similar a la mitjana de Catalunya”. De fet, en alguns territoris, la concertada escolaritza més alumnes amb NESE que la pública, com a la Catalunya Central, a Lleida o a l’Ebre, i pràcticament la mateixa proporció a Barcelona.
La FECC assegura que són les famílies vulnerables les que trien on matricular-se, i no se les pot obligar a anar a centres que no han triat. A més, considera la segregació escolar està fortament condicionada per la segregació residencial: hi ha barris o municipis on ni la pública ni la concertada arriben al 10% per la realitat social. Així, remarca que el mateix informe de la Bofill diu que el 97% dels centres concertats se situa en barris amb molt poca vulnerabilitat socioeconòmica i hi ha municipis on no hi ha cap escola concertada.
Les escoles no segreguen, diu la FECC, que assegura que “el que realment segrega és que l’educació no sigui gratuïta per a tothom”, com diu la llei catalana. Les famílies han de pagar per escolaritzar els seus fills a la concertada “per culpa de l’infrafinançament”, que xifren en 65 milions d’euros de dèficit el curs passat. L’escola concertada diu que està compromesa amb el Pacte contra la segregació escolar.
De fet, diuen que si les escoles concertades amb més alumnat vulnerable desapareixen o esdevenen privades, com està passant, l’escola pública se saturarà i la segregació augmentarà. Per això, aposten per preservar el model mixt per garantir equitat i pluralitat.
L’informe de la Bofill apunta que el 69% de l’escola concertada “ja és corresponsable” en evitar la segregació, però el 31% del sector encara segrega. Tot i l’increment de l’alumnat en situació de pobresa a la concertada, l’estudi avisa que l’equilibri socioeconòmic continua sent un “repte”: a I3 i I4 els centres públics escolaritzen un 39% d’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i els centres concertats un 23%.
A més, mentre que a cada aula hi ha quatre estudiants vulnerables, la mitjana a la concertada considerada elitista n’hi ha un o cap, per sota del mínim de dos que marca la normativa. Es tracta de 105 escoles de localitats de més de 10.000 habitants que representen el 21% del total de la concertada i són centres grans ubicats especialment en barris amb poca vulnerabilitat socioeconòmica i que reben fons públics. L’informe apunta que aquests centres atrauen alumnat benestant d’altres zones i tenen “grans desequilibris” respecte a la composició social dels seus municipis. El 54% tenen, diu el text, altres centres amb més diversitat social a només 15 minuts a peu.
A banda d’aquests centres considerats elitistes, l’informe remarca que també hi ha altres centres amb capacitat de millora. Es tracta de 49 concertats -un 10% del total- que tenen “certa diversitat social”, però presenten encara “desequilibris importants”.
