Un Consell de Govern Extraordinari de la UdL va convocar eleccions a rector pel 12 i 13 de novembre. A hores d’ara, i a falta de tancar-se el termini, només hi ha una candidata, Maria Àngels Balsells, i tot indica que per primer cop hi podria haver una rectora. D’altra banda, pel que fa als processos electorals que ha viscut la UdL, quan es voti el dia 12 s’hauran fet deu eleccions (en quatre hi ha hagut dos candidatures, en cinc una de sola i tot apunta que enguany també serà així).
Tot i que l’Estudi General de Lleida va néixer el 1300 arran del privilegi que va atorgar Jaume II a petició dels paers de la ciutat, la que va ser la primera universitat de la Corona d’Aragó es va tancar al segle XVIII poc després de la victòria de Felip V a la Guerra de Successió. Es van clausurar, també, totes les universitats dels Països Catalans i es va crear la de Cervera.
A la segona meitat del segle XX Lleida va recuperar algunes facultats, com la de Lletres, Dret o Medicina, però funcionaven com a delegació de la Universitat de Barcelona. Agrònoms, uns estudis amb una forta tradició a Lleida, era un centre propi i depenia de la Universitat Politècnica de Catalunya. D’altra banda, Magisteri estava adscrit de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). No va ser fins el 1991 que el Govern de la Generalitat va crear la Universitat de Lleida. El primer president de la junta gestora de la recent creada universitat va ser el lingüista Víctor Siurana, germà del llavors alcalde Antoni Siurana. Dos anys després es van convocar les primers eleccions a rector. S’hi van presentar Víctor Siurana i Jaume Porta. En aquelles eleccions per elegir rector només votaven els claustrals (els representants dels estaments universitaris representats al claustre) i contra pronòstic va ser el catedràtic d’Edafologia d’Agrònoms, Jaume Porta, qui les va guanyar. El catedràtic d’Història Moderna, Roberto Fernández, també tenia intenció de concórrer-hi però va retirar la seva candidatura al confirmar Víctor Siurana que també s’hi presentaria.
Porta, doncs, va ostentar el primer títol de rector de la nova Universitat de Lleida amb un fort suport del vot estudiantil. Un any després es van aprovar els estatuts de la UdL i això li va permetre presentar-se dos vegades més a les eleccions. El 1995 va tenir com a rival Roberto Fernández i va tornar a guanyar mentre que el 1999 el catedràtic de la ETSEA es va presentar en solitari a les eleccions. Va ser el primer cop, des de la creació de la UdL, que només hi havia un candidat aspirant al càrrec.
Jaume Porta va acabar el seu mandat el 2003 i el 15 de maig es van convocar eleccions amb el sistema de vot ponderat per estaments universitaris. S’hi van presentar el Catedràtic de Cirurgia de la Facultat de Medicina, Joan Viñas, i el Catedràtic d’Història Moderna de la Facultat de Lletres, Roberto Fernández. Va guanyar Viñas, que al cap de quatre anys va repetir com a candidat, tot i que aquest cop amb una candidatura en solitari. Era la segona vegada que no s’hi presentava ningú més i que es consolidava (extraoficialment) un pacte no escrit de deixar fer un segon mandat al rector que ja havia guanyat quatre anys abans.
Joan Viñas va esgotar el seu mandat el 2011 i al maig d’aquell any hi va tornar a haver eleccions. Roberto Fernández s’hi va presentar i també ho va fer el Catedràtic d’Agrònoms, Jaume Lloveras. Durant el període preelectoral també s’havia especulat amb la possibilitat que hi hagués una tercera candidatura, la que podria haver encapçalat Ramon Canela, que havia estat vicerector de l’equip de govern format per Joan Viñas. Finalment Canela no s’hi va presentar i algunes de les persones que haguessin pogut format part de la seva candidatura a rector es van integrar a la de Jaume Lloveras. Es va interpretar (sense fer-ho de forma oficial) com un pacte entre els dos. En aquelles eleccions, l’exrector Jaume Porta va donar suport explícit a la candidatura de Roberto Fernández.
Aquelles eleccions les va guanyar Roberto Fernández, que va repetir, també com a únic candidat, a la convocatòria del 2015. Durant el seu mandat, Roberto Fernández també va assumir la presidència de la CRUE, la Confederación de Rectors de les Universitats Espanyoles).
Roberto Fernández va esgotar el seu mandat el 2019 i va ser el fins llavors vicerector d’Investigació, Jaume Puy, qui va fer el pas de presentar-s’hi. Puy, gran coneixedor del món de la recerca, és catedràtic de Química a l’Escola d’Àgrònoms i va concórrer en solitari (sense cap altra candidatura) a les eleccions. El 2023 va repetir mandat (també sense cap altra candidatura que hi aspirés) i al novembre deixarà el càrrec perquè així ho especifiquen els estatuts quan es fa 70 anys.
LA UDL PODRIA TENIR LA PRIMERA RECTORA
A hores d’ara només hi ha una candidata a rectora, la Catedràtica de Pedagogia Maria Àngels Balsells, de la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social. Si no hi ha sorpreses de darrera hora (i segons ha pogut saber aquest diari no està previst que n’hi hagi) serà la quarta vegada consecutiva amb una sola candidatura. Ara bé. També seria el primer cop amb una dona rectora.
