La llum verda del gabinet de Theresa May al principi d’acord sobre el Brexit ha desencadenat una crisi de govern al Regne Unit. Les 585 pàgines culpables d’aquesta inestabilitat política preveuen un seguit de condicions per regular la sortida de Londres de la Unió Europea de manera pactada. El pla de contingència per evitar una frontera dura amb Irlanda del Nord és el punt més conflictiu de l’acord perquè, si s’apliqués, suposaria el seu alineament en alguns àmbits del mercat únic europeu, una situació que els líders conservadors britànics que s’han revoltat contra May veuen com una “amenaça” per a la integritat territorial del Regne Unit.
Què és el principi d’acord del Brexit?
Ara mateix l’acord del Brexit que hi ha sobre la taula és un text que estableix en quines condicions ha de marxar el Regne Unit de la Unió Europea el 29 de març del 2019. A grans trets, marca que des d’aquesta data fins a almenys finals del 2020 els britànics continuaran formant part de la UE a efectes pràctics i legals, però no tindran representació en les seves institucions. Durant aquest temps d’adaptació s’haurà de negociar com s’articula la relació entre Londres i Brussel·les un cop acabi aquest període de transició. A falta d’un acord quan acabi la transició, tots dos s’han compromès a aplicar “un pla de contingència”, l’anomenat ‘backstop’, per evitar una frontera entre Irlanda i Irlanda del Nord i preservar així la pau entre tots dos territoris.
Període de transició
Actualment, el text dona al Regne Unit 21 mesos a partir d’abril del 2019 perquè prepari la seva sortida i negociï amb Brussel·les com serà la seva relació al final d’aquest període transitori. Tot i això, aquest es podria prorrogar més enllà del 2020 si no han avançat prou en aquestes negociacions al juliol d’aquell any.
El problema irlandès i la unió duanera
La qüestió irlandesa ha sigut el principal escull de les negociacions perquè per no crear controls a la frontera amb Irlanda –estat membre de la UE- calia alinear Irlanda del Nord amb el bloc europeu, però a l’hora no donar-li un estatus diferent al de la resta del Regne Unit, ja que May defensava la “integritat territorial” del seu estat.
A l’espera d’un acord definitiu per resoldre el problema, la solució provisional acordada per després del període transitori és crear un “territori únic duaner” entre la UE i el Regne Unit i que, a més, Irlanda del Nord quedi alineada en algunes qüestions amb el mercat comú europeu. Aquest és un espai comú on els béns estan sotmesos a una mateixa regulació, mentre que una unió duanera és una àrea de lliure comerç que estableix els mateixos aranzels externs per a tots els estats que en formen part. El pla de contingència només s’aplicaria “a menys que i fins que” hi hagi un acord sobre les relacions entre Londres i Brussel·les que evitin la frontera.
Segons fonts europees, el fet que Irlanda del Nord tingui una certa alineació amb el mercat únic de la UE implicaria alguns controls a la frontera marítima amb l’illa britànica només quan hi hagi sospites que els productes poden no complir amb els estàndards europeus. “Els únics sistemàtics seria amb animals i productes d’origen animal per qüestions sanitàries”, afirmen les mateixes fonts.
Aquest escenari que ha provocat en gran part les dimissions al govern de May és una salvaguarda que només s’aplicaria d’aquí a més de dos anys si no troben una solució millor. “Si tenim un acord sobre la futura relació el juliol del 2020 que afronti el problema de la frontera, llavors tothom estarà content i no necessitarem el pla de contingència”, expliquen fonts comunitàries. Si no, o s’allarga el període de transició o s’aplica la solució provisional a partir del 2021 mentre no es trobi un pla alternatiu.
Capítol a part per Gibraltar
De la mateixa manera que amb Irlanda del Nord, Gibraltar també ha tingut un annex a part en l’esborrany d’acord de sortida. En concret, Espanya i el Regne Unit han negociat condicions específiques per aquest territori al sud de la península Ibèrica sobre els drets dels ciutadans, el tabac, l’aviació, els impostos, la policia i duanes, entre d’altres. El protocol sobre Gibraltar s’aplicarà a partir del 29 de març i no al final de la transició, a diferència del capítol sobre Irlanda del Nord.
Drets dels ciutadans
Una de les prioritats des de Brussel·les era garantir els drets dels més de tres milions de ciutadans europeus que viuen al Regne Unit i del milió aproximat de britànics viu en algun dels 27 estats de la UE, segons dades de la mateixa CE. I ho fa a mitges.
A grans trets, l’esborrany preveu que es protegeixi “el dret a romandre” al país amfitrió tant dels residents europeus que siguin al Regne Unit com dels britànics residents en un altre estat europeu quan finalitzi el període transitori. També ho podran fer els seus familiars directes, que podran unir-se a ells en un futur i continuar exercint, com ells, els drets derivats del dret de la Unió.
“Els ciutadans de la Unió i els nacionals del Regne Unit, així com els respectius familiars, poden seguir vivint, treballar o estudiar tal com ho fan actualment en les mateixes condicions substantives que en virtut del dret de la Unió”, manté la Comissió Europea.
Per exemple, tant treballadors com estudiants catalans que visquin o resideixin al Regne Unit podran gaudir dels mateixos drets que tenen ara fins al final del període transitori. A partir de llavors, hauran de sol·licitar un permís de residència al Regne Unit considerant sempre l’opció de demanar la residència permanent al cap de cinc anys al país.
Una altra qüestió menys clara és que els britànics que romanguin en un país europeu, per exemple a Bèlgica, mantinguin el dret a mudar-se a un altre país del bloc com ara França en les mateixes condicions en què poden fer-ho ara.
‘La factura del divorci’
L’acord de retirada també recull el que el Regne Unit haurà de pagar a la Unió Europea pel Brexit, més conegut com “la factura del divorci’, que es calcula en 44.000 milions d’euros.
Resolució de disputes
Preveient possibles conflictes a l’hora d’aplicar les 585 pàgines del text, aquest permet la creació d’un panell d’arbitratge quan hi hagi disputes sobre com s’ha d’aplicar l’acord de sortida. En el procés d’arbitratge, les parts podran demanar una consulta al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) quan la qüestió estigui relacionada amb el dret de la UE. Així, segons fonts comunitàries, en el text “queda clar” que el TJUE és “l’àrbitre últim” dels assumptes relacionats amb el dret de la UE.
A l’espera de May, els 27 i les cambres legislatives
La sort d’aquest acord depèn de la supervivència de May i el vot del parlament britànic, així com del vistiplau de les cancelleries dels 27 estats membre i de l’Eurocambra. Segons fonts comunitàries, el seu equip negociador ha fet tot el possible perquè “no hi hagi sorpreses” al bàndol europeu però no ho garanteixen “al 100%”.
Sessió: No iniciada
