Totes les capitals de comarca de la demarcació de Lleida i l’Alt Pirineu i Aran se situen per sota de la renda mitjana catalana, segons l’Atles de la renda de les llars de l’INE del 2024, publicat ahir. Vielha e Mijaran (Val d’Aran) presenta la mitjana més alta de les dotze capitals lleidatanes, amb 21.350 euros anuals, un valor que se situa 700 euros per sota de la mitjana catalana, que és de 22.050 euros. En canvi, la Seu d’Urgell se situa a la cua amb una renda mitjana de 17.150 euros.
En segon lloc, per darrere de Vielha, hi ha Sort (Pallars Sobirà), amb 20.650 euros, mentre que el Pont de Suert (Alta Ribagorça), les Borges Blanques (Garrigues), Tremp (Pallars Jussà), Cervera (Segarra), Lleida (Segrià) i Solsona (Solsonès) comparteixen una renda de 19.950.
Per sota d’aquest grup se situen Mollerussa (Pla d’Urgell) i Tàrrega (Urgell), amb 19.250 euros, i Balaguer (Noguera), que ocupa l’onzena posició amb una renda mitjana de 17.850 euros, lluny dels 22.050 que marca la mediana catalana. D’aquesta manera, la distància entre la capital aranesa, la que presenta la renda més elevada, i la capital de l’Alt Urgell, la més baixa, és de 4.200 euros, una diferència més que notable.
Més enllà de l’àmbit comarcal de les terres de Lleida i el Pirineu, l’estadística situa Matadepera (Vallès Occidental) com el municipi català amb la renda més alta (37.450 euros), liderant per desè any consecutiu el rànquing de poblacions de més de 2.000 habitants amb els ingressos més alts. Darrere se situa Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) amb 35.350 euros.
L’índex de desigualtat en els ingressos repunta lleugerament el 2024 i marca un 31,6 (sobre 100), dues dècimes més que el 2023. Catalunya segueix amb un índex Gini millor que el de l’estat espanyol en conjunt (31,9), tot i que Espanya ha millorat en aquest terreny, ja que el 2023 se situava en els 32,1 punts.
La tendència de Catalunya no és uniforme. L’índex creix una dècima tant a Barcelona (31,6) com a Lleida (30,4), mentre ha millorat també d’una dècima a Girona (30,5) i a Tarragona (30,8). Barcelona, doncs, continua sent el territori amb l’índex de desigualtat en els ingressos més elevat. A l’altra banda, el rànquing de municipis menys desiguals des del punt de vista dels ingressos l’encapçala Castellar de la Ribera (Solsonès), l’únic poble de tot Catalunya per sota dels 20 punts.
Sarroca de Bellera i les Oluges són els municipis més rics i Guimerà, el més pobre
Sarroca de Bellera, al Pallars Jussà, és el municipi de la demarcació de Lleida amb la renda mitjana més elevada. Aquesta població de 111 habitants ocupa el lloc 32, amb 29.050 euros anuals, una variació del 27,7% respecte a les dades del 2023, quan la renda es va situar en els 22.750. D’altra banda, Guimerà (Urgell) és el que té la renda més baixa amb 16.450 euros, tot i que augmenta un 4,3 respecte les xifres de l’any 2023. Després de Sarroca de Bellera, se situa les Oluges (Segarra), amb 28.350 euros anuals i Espot (Pallars Sobirà) amb 27.650 euros. Alpicat continua sent el municipi de Lleida de més de 2.000 habitants amb la renda per càpita més elevada (26.950). Comparteixen aquesta mateixa quantitat la Baronia de Rialb (Noguera), Pinell de Solsonès (Solsonès) i la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà).
Encara per sobre de la mitjana catalana, trobem municipis com Es Bordes (Val d’Aran), amb 26.250 euros, i Alt Àneu (Pallars Sobirà), Naut Aran (Vall d’Aran), Vilanova de l’Aguda (Noguera), Oliola (Noguera), tots ells amb 25.550 euros. Torre-serona, Granyanella, Camarasa, Guixers, Ivorra, Vila-sana, el Palau d’Anglesola, Àger, Rialp o Rosselló, entre altres, també estan per sobre de la mitja catalana.
En canvi, municipis com Bossòst, Esterri d’Àneu, Juneda, Llardecans, Ribera d’Urgellet s’aproximen a aquests 22.050 euros, quedant-se 700 euros per sota de la mitjana. Bastant més lluny, hi ha municipis com Lleida (19.950), Amacelles, Ponts i Castelló de Farfanya (19.250).
Al seu torn, Salt (Gironès) continua ocupant l’últim lloc, com cada any des que hi ha dades, amb 16.450 euros de renda.
