Assignatura pendent es defineix com a “qüestió, assumpte o problema no abordat o no resolt i la solució definitiva del qual no es troba”. ‘Asignatura pendiente’ és el primer llargmetratge del director José Luis Garci que el 1977 va representar un dels èxits més grans de la transició.
I assignatura pendent és la que tenim en aquesta demarcació amb el parc municipal de les Basses, l’origen de la qual es remunta a principis del segle XX, però no va ser fins als 50 quan es va transformar en un recinte lúdic amb càmping, restaurant i el gran atractiu de diferents piscines que van convertir el lloc en un dels més freqüentats pels lleidatans.
Ja als 80 es va construir una pista d’atletisme i una escola de jardineria, fins que als 90 va començar un declivi progressiu que va concloure amb el tancament de les piscines i el càmping. En aquella època d’enganyosa bonança econòmica es van instal·lar piscines municipals als barris, cosa que va condemnar a mort aquest paratge paradisíac que no obstant podria haver continuat com a jardí de les delícies.
La nefasta gestió dels polítics ha fet que un lloc tan emblemàtic s’hagi fet malbé del tot. Una bona idea va sorgir al meridià de la primera dècada del nou segle amb l’arribada del Senglar Rock a aquest lloc, festival que es va mantenir per espai de quatre estius amb la ferma esperança de ressuscitar els terrenys com a imant turístic amb música i altres certàmens artístics.
Però no, la desídia ha fet que aquest oasi enmig de l’asfalt hagi esdevingut ‘en el perro del hortelano, que ni come ni deja comer’. Les Basses són i segueixen sent una assignatura pendent… Oh yeah!
