Un dels primers clients del Banc Sabadell, l’any 1881, es va voler assegurar que els seus diners estaven ben guardats. El dipositari desconfiat, un industrial tèxtil molt conegut a Sabadell, l’endemà d’ingressar els dipòsits va tornar al banc i va demanar veure la caixa. Tal com va sol·licitar el recelós client, li van obrir la calaixera que estava plena de bitllets i monedes, amb la qual cosa el pioner parroquià del Sabadell se’n va tornar tranquil a la fàbrica. Els inicis del Sabadell van ser molt casolans i humils. Al primer local del carrer de Gràcia de Sabadell no hi cabien més de tres persones alhora. Els fundadors feien torns per portar els llibres de comptabilitat, tancar la caixa i atendre els clients. En els primers anys, els crèdits es concedien per la confiança personal més que no pas per garanties escrites. El mateix primer president i un dels fundadors del Sabadell, Josep Comas i Berges, va avalar un jove fabricant tèxtil que va demanar un crèdit per comprar maquinària. Comas obria i tancava la caixa personalment cada dia “perquè tot quadrés al cèntim”. Les biografies del banquer sabadellenc destaquen la seva senzillesa i humilitat. No era partidari dels luxes ni d’ampul·lositats. En una ocasió, un dels socis va proposar reformar el modest local del banc. Comas va contestar: “Més val una caixa ben guardada que un sostre daurat”. Diuen els analistes que el Sabadell ha conservat la cultura empresarial de Comas, basada en la proximitat, la prudència i la confiança, virtuts amb què ha vençut l’opa del BBVA. Veurem si n’hi haurà prou per sobreviure a la concentració bancària europea que anuncien els gurús financers.
Sessió: No iniciada
