Assisteixo a una conversa entre dos millennials, dits així els natius digitals que van néixer dins les darreres dècades del segle passat. Van créixer mentre la tecnologia formava part del seu dia a dia, descobrint un món nou passant sempre per la intermediació d’una pantalla amb la supervisió dels gairebé sempre ignorants progenitors que procuraven que el seu On tingués un Off a temps. Potser aquest nou món va ser el que els va fer especials i segurs de sí mateixos, convencionals i singulars alhora, amb ganes d’aprendre i emprendre sense por als canvis.
Però en qualsevol projecte a la vida, sempre hi ha una alerta i un desencant, que no és el mateix que un fracàs. L’alerta porta a obrir els ulls i analitzar en què s’ha convertit aquell món meravellós on els frikis i nerds buscaven i aportaven informació. Era un refugi ple de mons per obrir, en què es creaven comunitats de misfits que no trobaven encaix al seu entorn social dominat pel mainstream sovint cruel i excloent, i buit en contingut.
Però llavors –afegeixen els conversadors de l’article–, va entrar la resta del món, el mainstream atontat amb les xarxes socials majoritàries. I els polítics, els mitjans i la monetització s’ho van carregar tot: el focus inicial, el propòsit, les comunitats. Ens hem plantat, afirmen, a la distòpia del que ells havien imaginat a finals dels 90. I perquè una servidora sàpiga aplicar el que m’expliquen, empren un símil adequat al meu entorn laboral: és com si els elements disruptors d’una classe haguessin destrossat la bona dinàmica.
Ho vaig integrant. Internet ja no és un lloc segur sinó un món ple de monstres. I les dones, un cop més –diuen continuant el fil– sortim malparades de tot. Com a exemple. Només cal veure el que està fent Grok, la IA d’en Musk, un dels principals representants de la distòpia digital. Per sort, part de la generació Z i els millennials estan buscant tornar a l’essència del que havia de ser internet. Es creen comunitats tancades un altre cop (com els antics fòrums), i xarxes slow com Substacks o Fika, abraçant l’anomenada old tech. Tot això serà meravellós mentre no es converteixi en mainstream un altre cop i tornem a l’inici del problema. Però més val ser optimistes i pensar que les coses poden millorar veient tanta gent interessada en recuperar la seua capacitat d’atenció, que és el mal provocat per les grans corporacions de big tech de la dècada. Els millennials que tinc al davant tenen conversa i arguments per estona: La IA generarà tal contingut que farà que es torni a buscar les persones darrere. Si tothom pot generar contingut amb AI, llavors el contingut perdrà tot el valor. Això ja està passant i probablement comencem a veure xarxes de human content only aquest any.
La mateixa IA ens pot ajudar en aquest sentit fent que algunes plataformes adoptin una posició radical. I en aquest punt de la conversa afegeixo tímidament un altre símil dient que cap eina digital pot substituir la relació professor alumne; només una persona pot aconseguir motivar i acompanyar.
La conversa s’atura aquí, però no s’acaba. L’única aportació que puc fer és expressar la necessitat d’explicar als centres d’ensenyament la història de l’evolució virtual, i de com Facebook va passar de ser un grup d’amics a una arma electoral, de com Twitter es va esvair a les mans d’un multimilionari i de com els selfies i els TikTok van donar lloc a un món d’influencers sense cap missatge aprofitable. De moment, però, l’era en què ens trobem no mereix el títol de l’era de la computació. Per ara qualsevol idiota pot tenir altaveu a les xarxes i suficient repercussió per poder repetir missatges fraudulents fins que aquests siguin normalitzats. Ens correspon als adults informar-nos i protegir els més vulnerables amb un Off a temps.
GLOSSARI
Idiota: pagat de sí mateix sense fonament i que desenvolupa actituds irresponsables.
Generació Z: joves nascuts entre 1997 i 2012.
Friki: que mostra un entusiasme o dedicació excepcional envers un interès o hobby específic.
Nerd: persona estudiosa i intel·ligent que acostuma a mostrar un caràcter introvertit i poc sociable.
Misfit: en argot, peça de vestir que no li cau bé a la persona; per tant, algú que no encaixa.
Mainstream: tendència, moda o gust dominant seguit per la societat.
Grok: Assistent de IA que ajuda a completar tasques i resoldre problemes. Disponible per a usuaris de X.
Musk: un dels representants del títol de l’article.
Substack: plataforma en línia que dona suport a butlletins de subscripció.
Old tech: llibres i objectes relacionats amb l’inici de la tecnologia.
Big tech: etiqueta que agrupa les empreses tecnològiques més influents del món.
Human content only: contingut creat per persones, deixant de banda la intervenció de la IA.
