Un projecte mèdic, humanitari, transhumanista i políticament neutral. Així s’ha presentat Neuralink des de la seva fundació el 2016. Però en l’última dècada l’empresa creada per Elon Musk amb l’objectiu de desenvolupar implants que permetin la comunicació entre el cervell humà i un ordinador s’ha revelat com a molt més que això. Un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), publicat a Culture, Theory and Critique analitza com aquesta tecnologia neuronal marca el camí cap a una nova manera de poder: la psicopolítica.
“De la mateixa manera que un semàfor fa la funció policial de mantenir l’ordre als carrers, organitzant el trànsit de vehicles i vianants, Neuralink pretén fer una funció psicopolítica, és a dir, traduir en dades els nostres processos cognitius, els pensaments, les emocions o les actituds, i regular-los”, explica Sergi Parellada, autor principal de l’estudi. Parellada és investigador de l’eHealth Centre de la UOC i del grup de recerca Barcelona Science and Technology Studies (STS-b) de la UAB. “A més, a partir dels coneixements científics, cerca legitimar una intervenció que permeti optimitzar la psique dels individus perquè encaixin en aquells estàndards necessaris per complir amb l’imperatiu de la productivitat capitalista i neoliberal”, afegeix.
Què és la psicopolítica?
Neuralink és encara un projecte en desenvolupament, una tecnologia experimental que, ara com ara, sembla estar lluny de fer-se servir a gran escala. Però els autors de l’estudi sostenen que els principis de la psicopolítica ja són presents en moltes de les aplicacions i les plataformes que utilitzem diàriament, com Instagram, TikTok, Netflix o Spotify. A través dels seus algorismes, recopilen dades sobre gustos, desitjos, motivacions o comportaments, i fins i tot algunes tenen la capacitat d’escoltar les nostres converses quotidianes i transformar-les en informació que fan servir per construir els perfils digitals de cada usuari.
“Aquestes tecnologies s’alimenten de dades sobre la nostra psique per dirigir, orientar i modificar el nostre comportament amb l’objectiu de generar beneficis econòmics”, sosté Parellada, també professor expert professional dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC. “Neuralink és una continuació d’aquest projecte psicopolític ja present en la nostra quotidianitat. El fet que Neuralink pugui llegir directament el nostre cervell transforma l’exercici psicopolític, ja que pot intervenir en processos cognitius no conscients, escapant de la nostra capacitat de reflexió”.
Així, tecnologies d’implants neurotecnològics com Neuralink podrien ser l’eina definitiva de la psicopolítica, un nou règim de poder que ja no se centra en el govern dels cossos i de la població, sinó a gestionar i optimitzar la psique. És a dir, la psicopolítica persegueix traduir els processos mentals en dades, processar-los mitjançant algorismes i utilitzar-los per predir i modelar els comportaments. D’aquesta manera, el poder podria deixar d’actuar de manera coercitiva i disciplinària i passar a fer-ho a través de la seducció i fins i tot de l’automatització, en operar sobre processos inconscients evadint la reflexivitat, i convertir així la ment en un recurs productiu i en el camp central del control polític.
