“Vallverdú evoca Grecia y Porcel, las Baleares”. Aquest va ser un dels primers titulars que vaig escriure com a redactor de Cultura de LA MAÑANA a principis de l’any 2000. Era la Setmana del Llibre en Català i Josep Vallverdú i Baltasar Porcel feien doblet de presentació a la Biblioteca Pública de Lleida. Va ser complicat fer un titular compartit però el vaig quadrar després d’esbarallar-m’hi molta estona. Va ser aquell dia quan vaig tenir la sort de conèixer el Jordi Marimon, l’home de la Dilagro i llavors president del Gremi de Llibreters de Lleida. Perquè en aquelles dates la Setmana del Llibre sí que arribava a les terres de Ponent (si no em falla la memòria, molt ben comissariada pel Vidal Vidal). Eren altres temps, sí, però aquells anys vaig poder entrevistar de Lleida estant l’enyorat Josep Maria Espinàs. Amb els anys vam travar una gran relació. Amb ell i amb la Isabel Martí, l’editora de la Campana, un segell que tot el que tocava ho convertia en or. Només cal dir que va ser l’editorial que va publicar ‘Tor, tretze cases i tres morts’, de Carles Porta. A més de l’Espinàs també recordo una entrevista amb el Màrius Carol, llavors responsable de la informació de Casa Reial a ‘La Vanguardia’, un diari que amb els anys va acabar dirigint. En definitiva, que a Lleida passaven els escriptors de tot el país per presentar les seves novetats, com l’amic Francesc Puigpelat, autor de títols de renom com ‘Els Llops’. Ara no sabria dir en quin moment es va perdre la (bona) costum de portar la Setmana del Llibre en Català a Lleida però m’ensumo que fàcil no ho devia ser i tanmateix es feia. Des de fa molt temps ja ha desaparegut de Lleida i encara sort que el Col·legi de Periodistes va organitzar la setmana passada una taula rodona amb col·legues periodistes que han tret llibres no fa gaire, com l’Anna Sàez, el Juan Cal o la Maria Cortés. Si no m’erro és l’únic senyal que hem tingut a Ponent d’aquesta celebració en altra hora referent del calendari cultural. I és una pena. Ni que sigui per guardar dedicatòries, com la que em va posar Baltasar Porcel a ‘El cor del senglar’: “A Francesc Guillaumet, enviat del diable”. Perquè deia que ell tenia un pacte amb el maligne i que la meva entrevista era part del pla.
Sessió: No iniciada
