Com va sorgir la possibilitat de participar en la creació de l’exposició ‘Bombers 40 anys’ i que aquesta arribi a Lleida?
En el seu moment es va crear un grup on estava el cap de l’Àrea d’Informació i Comunicació dels Bombers de la Generalitat i historiador, Carles Savalls. Ell sabia que havia fet una tesi doctoral dels Bombers de Lleida i que en el 2022 m’havien donat el 32è Premi Lladonosa pel treball i el corresponent llibre que havia fet titulat ‘Seguretat Pública. Higiene i benestar social. El procés històric de formació de bombers a Lleida (1840-1975)’. Llavors, es va començar a preparar aquesta exposició dels 40 anys dels Bombers i em va demanar col·laborar com a representant de les terres de Lleida. De fet, cal recordar que es va inaugurar el passat 7 de març i es podrà visitar fins al 26 de juny, que anirà cap a Reus.
Com ha evolucionat el cos a la ciutat de Lleida?
Cal tenir en compte que en 1840 es va constituir un primer cos de Bombers municipal a Lleida i en els anys 80 es va crear la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS). La Generalitat va demanar la col·laboració de la Paeria, ja que disposava de poca gent i material. En aquell moment, es va comprar material i es contractava a gairebé tothom. Amb els pas del temps, el procés ha millorat considerablement, com s’ha demostrat en les diferents convocatòries, i ara la gent està molt més preparada. També cal destacar que els requisits per accedir són molt més alts. Actualment, a més, estem vivint en un moment d’especialització.
Així mateix, quina creu que pot ser la diferència més notable?
Personalment, destacaria l’entrada de la dona al cos de Bombers de la Generalitat, que ha suposat un canvi molt important. Fins fa no gaire, hi havia molt poques i aquestes representaven només un 2%. De mica en mica aquesta xifra va creixent i es vol arribar al 40%. A més, també cal destacar l’evolució del material que tenim. Per exemple, en el Parc de Bombers de Lleida actualment tenim dos vehicles nous i esperem l’arribada d’altres. Així mateix, també hi ha hagut molta especialització, ja que ara tenim grups molt específics que són fonamentals per l’èxit de les diferents actuacions, com ara el GRAF, el GREC i la unitat canina, entre d’altres.
Precisament, el material que fan servir ha canviat molt…
Totalment. Es tracta d’una evolució molt important, ja que la nostra seguretat és clau dins del cos i també per les actuacions que fem. En aquest sentit, s’ha de pensar que tot comença a caviar amb la revolució industrial química dels anys 50 del segle XX, amb una protecció química i un teixit que protegia als bombers davant les altes temperatures. Fins llavors, anaven als incendis amb una jaqueta i poc més, i tot va començar a canviar. A partir d’aquí es comença a produir una cadena de canvis que ofereixen una major seguretat als efectius, fins al punt que actualment cap part del cos queda al descobert. A més, quan els Bombers de la Generalitat arriben a Lleida amb el contracte de col·laboració amb la Generalitat també es van introduir llances reguladores de cabal, més equips de respiració autònoma que es va implementar de manera gradual, un casc americà i una mànega de 25 que era molt més àgil que la que es feia servir i que encara s’utilitza en incendis com els forestals.
Amb què creu que se sorprendrà més la gent que visiti l’exposició?
Segurament amb totes les activitats i serveis que fem. No només ens dediquem a extingir incendis, sinó que també fem obertures d’habitatges quan una persona cau a terra i no pot obrir la porta, raó per la qual hem d’accedir per una finestra o balcó, focs elèctrics, fuites d’aigua, temes relacionats amb el vent, sanejaments de façana, etcètera. Els serveis són tan variats que van més enllà del que molta gent s’imagina de la imatge típica i tòpica de bombers apagant incendis forestals i d’habitatges.
Per vostè que és de Lleida que suposa que aquesta exposició hagi arribat a la capital del Segrià?
Una il·lusió molt gran, perquè es fa a la meva ciutat i en ella es mostra la feina que faig i que tant m’agrada. A més, crec que era molt necessària per mostrar a la ciutadania d’on venim, per tal que pugui valorar el millor possible el servei públic que tenen. A més, haver participat en ella per mi ha suposat un reconeixement a la feina com a historiador que tant d’esforç li he dedicat. Inclòs, he de reconèixer que va ser molt gratificant poder col·laborar en els plafons d’informació que hi ha exposats sobre els orígens dels Bombers i, alhora, la vinculació amb Lleida.
El Museu Roda Roda és un dels més emblemàtics de la ciutat. Això també suposa un plus per aquesta exposició?
Sí. Cal tenir en compte que actualment hi ha dos vehicles de Bombers exposats i esperem que en un futur pròxim hi hagi un tercer. Es tracta d’un espai adient, ja que hi ha molta història del món del motor i dels cotxes, i això li dona un major atractiu. En definitiva, és un museu molt bonic de veure i pensat per totes les edats, en un ambient agradable. De fet, la gent pot gaudir tant dels cotxes antics que hi ha exposats com de l’exposició ‘Bombers 40 anys’.
