L’empresariat català defensa “l’avantatge competitiu” d’utilitzar les llengües pròpies dels països on s’instal·len les filials de companyies catalanes i no centrar-se només en l’anglès. Les patronals FemCAT, Foment del Treball, PIMEC, Cecot i les Cambres de Comerç de Barcelona i Sabadell impulsen una campanya que promou l’aprenentatge de llengües “més enllà de l’anglès”, especialment quan es vol treballar en un país “amb una perspectiva a mig i llarg termini”. Segons l’Observatori dels Idiomes impulsat per FemCAT, un 90% dels empresaris catalans utilitzen majoritàriament l’anglès com a llengua vehicular per fer negocis però són conscients de la “importància” de conèixer idiomes autòctons dels països on s’estableixen.
“En un món globalitzat, l’empresa catalana no pot abaixar la guàrdia amb l’anglès, tot i les millores dels darrers anys, però ha de tenir molt present que per aconseguir una comunicació empresarial més eficaç també necessita el coneixement dels idiomes nadius”, assegura David Marín, president de FemCAT, en un comunicat.
Segons ell, es tracta “no només d’una qüestió de sensibilitat cap al territori” on s’instal·len les filials catalanes, sinó també “clarament d’un avantatge competitiu”.
Les empreses catalanes tenen 8.382 filials arreu del món, gairebé la meitat a Europa, segons el Directori d’empreses a Catalunya amb filials a l’estranger d’ACCIÓ.
La majoria d’aquestes filials són a Portugal (783), però també n’hi ha en mercats lingüísticament minoritaris com Polònia, Romania, Hongria, Bulgària, Eslovàquia, Suècia, Turquia o els Països Baixos.
De fet, hi ha més filials a Portugal, Polònia, Romania, Hongria i Bulgària -un total de 1.321- que en mercats grans tradicionals com els de França, Alemanya i el Regne Unit, on són 1.239.
La campanya de la ‘Iniciativa pels Idiomes’ del grup de treball entre patronals i cambres és destacar la importància dels idiomes nadius a l’hora d’internacionalitzar les empreses.
De fet, l’empresariat destaca que saber l’idioma nadiu d’on s’estableix una companyia permet establir relacions no només amb els interlocutors habituals, sinó també amb altres socis locals, treballadors o l’administració pública.
