Els jutjats de primera instància de Lleida són els que reben més assumptes de tot Catalunya, amb gairebé el triple del volum idoni fixat pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Això fa que aquests òrgans estiguin “encallats” i puguin trigar fins a dos anys a dictar sentència, segons ha afirmat aquest dimarts el president de l’Audiència de Lleida, Albert Guilanyà, coincidint amb la reunió de la Sala de Govern del TSJC a la ciutat. Malgrat tot, Guilanyà ha apuntat que la previsió de crear tres noves unitats de primera instància i una sisena plaça de magistrat a la secció civil de l’Audiència hauria de permetre reconduir la situació. D’altra banda, el 30% de les places judicials de la demarcació es cobreixen amb vuit jutges substituts.
La jurisdicció civil és la més saturada pel gran nombre d’assumptes que entren cada any als jutjats de primera instància. El fet que tinguin una resolució i una sortida “força per damunt del normal”, però, ha provocat que no hi hagi “un enfonsament total”, ha destacat el president de l’Audiència de Lleida. A més, les tres noves unitats judicials previstes permetran crear la figura d’un president de la unitat civil, la qual cosa “afavoriria bastant” l’organització d’aquesta jurisdicció, segons Guilanyà.
De retruc, l’elevada litigiositat en l’àmbit civil en primera instància s’acaba traduint en un increment de la feina en segona instància, és a dir, a la secció civil de l’Audiència. En aquest sentit, Guilanyà ha avançat que aquesta secció segurament disposarà els pròxims dos anys d’un sisè magistrat. “Amb això tindrem una certa dotació que, més o menys, ens permetrà anar trampejant el que tenim de moment”, ha valorat.
Davant dels retards en la resolució de casos en l’àmbit civil, la presidenta del TSJC, Mercè Caso, ha defensat l’aposta per la negociació i la mediació entre les parts. Caso ha recordat que la Llei orgànica 1/2025 en matèria d’eficiència del servei públic de justícia, que converteix els jutjats en Tribunals d’Instància amb diferents seccions, també inclou els Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies (MASC), adreçats a resoldre conflictes sense necessitat d’acudir als tribunals.
D’altra banda, Guilanyà ha explicat que ben aviat preveuen la creació del tercer jutjat social de Lleida, del jutjat d’instrucció número 5 de Lleida i el tercer jutjat de Cervera, “possiblement el lloc de la demarcació on més problemes tenim”.
El 30% de la plantilla judicial de Lleida són jutges substituts
La cobertura de places vacants i de substitucions continua sent un dels grans problemes de la planta judicial a Lleida, on hi ha fins a tres partits judicials amb jutjat únic: Vielha, Tremp i Solsona. Guilanyà ha detallat que, en aquests moments, la demarcació disposa de vuit jutges substituts i que actualment tots ells estan treballant, la qual cosa representa que el 30% de la plantilla de jutges de la província són substituts.
Aquest fet crea situacions “complicades” i sovint obliga a recórrer a la fórmula de la pròrroga de jurisdicció o de competència territorial d’un jutjat pròxim sobre un altre, segons Guilanyà. “Des del març hi ha un jutge substitut a Vielha i a Tremp n’hi ha un altre des de fa més temps i, quan un dels dos falla per la raó que sigui, ha de ser l’altre qui tingui una jurisdicció prorrogada amb dos partits judicials a càrrec seu, un dels quals –Tremp– és el més gran territorialment de tot l’Estat”, ha exposat el president de l’Audiència.
Guilanyà ha avançat que “tot això aviat tindrà una certa solució” perquè està previst cobrir diverses places a Lleida amb jutges titulars i alliberar alguns jutges substituts, que ara suposen un nombre “insuficient”. En aquest sentit, la presidenta del TSJC ha animat els lleidatans i les lleidatanes a fer oposicions i a demanar destinacions al seu territori en benefici de “l’estabilitat” del sistema judicial.
La polèmica per la llibertat amb càrrecs d’un presumpte violador
Sobre la polèmica generada per la decisió judicial de deixar en llibertat amb càrrecs el presumpte violador de la seva filla a Lleida fa unes setmanes, la presidenta del TSJC, Mercè Caso, ha recordat que “el jutge o la jutgessa mai no pot acordar una presó si alguna part acusatòria, en aquest cas el ministeri fiscal, no li fa una petició concreta perquè les circumstàncies concretes del cas no la fan adient” i ha demanat “confiar en la Fiscalia, que valora les circumstàncies concretes de cada cas i pren les seves decisions”.
El president de l’Audiència de Lleida, Albert Guilanyà, ha afegit que la jurisprudència del Tribunal Constitucional deixa ben clar que “l’alarma social no pot ser mai un motiu per decretar una presó provisional”, sinó que s’han de tenir en compte elements com el risc de fugida o la destrucció de proves. A més, Guilanyà ha defensat que “la presó mai pot ser un avançament de la pena que pugui correspondre”.
Reunió de la Sala de Govern del TSJC a Lleida
La Comissió Permanent de la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha fet aquest dimarts la reunió setmanal a la seu de l’Audiència de Lleida, on també ha mantingut trobades amb magistrats, jutges, lletrats de l’Administració de Justícia, representants dels col·legis professionals i representants de la junta de personal.
La presidenta del TSJC, Mercè Caso, ha explicat que un dels motius de la trobada ha estat valorar la posada en marxa dels Tribunals d’Instància als partits judicials de Balaguer, Cervera, Solsona, Vielha, Tremp i la Seu d’Urgell, i la seva implantació al partit judicial de Lleida el 31 de desembre.
Aquest model estableix una oficina judicial amb tres serveis comuns –tramitació, general i execució– i la posada en marxa de deu seccions –Civil; Família, Infància i Adolescència; Instrucció, Penal, Menors, Social, Mercantil, Contenciosos administratius, Violència sobre la dona i Vigilància penitenciària–. Caso ha exposat que cada àrea mantindrà la seva especialitat per tal de ser “més eficaços que mai” davant una litigiositat que va “en augment”.
