El bar restaurant Edelweiss del Pont de Suert està de festa, aquest mes de març el negoci familiar de restauració de l’Alta Ribagorça celebra 40 anys en funcionament. La seva propietària Palmira Saura ens rep per parlar d’aquesta llarga trajectòria i el seu telèfon no para de rebre trucades de feina i família. I és que l’emprenedoria de la Palmira és innegable al front d’un dels bars restaurants més populars del Pont de Suert que regenta amb el seu marit i també propietari Jesús Rozados.
Quan els dos festejaven van obrir l’establiment el 19 de març de 1986, ell tenia 21 anys i ella 19, i han viscut tota una vida junts al front d’un establiment on hi han fet varies reformes per adaptar-se sempre a la normativa de aquell moment i comoditat dels treballadors i dels clients. Amb una petita ajuda dels seus respectius pares, el van comprar a la família Perna i el bar ja portava el nom d’Edelweiss. “Ens van posar el pa a la boca a veure si el sabíem mastegar”, recorda amb ironia la Palmira.
Van començar a treballar sense cap dia de descans ni cap treballador, només amb la mare de la Palmira fent-los suport a la cuina. Feien de bar i donaven menjars a la gent del poble, amb un foc a terra, llavors encara no hi havia turisme, havien acabat les obres de Moralets i encara no havia obert Boí-Taüll. El 1989 es van casar i el 1993 va néixer el seu fill Eric. En aquest moments i després de fer els primers estalvis van decidir fer la primera remodelació bàsica de mobiliari i accessoris. La segona remodelació, més profunda, va arribar 30 anys després (ara en fa 10) i a més de renovar el local el van ampliar. Amb el naixement del seu fill van començar també a contractar personal i tos dos compaginaven la criança amb la feina. La Palmira sempre s’ha encarregat de la part de cuina i restaurant i el Jesús de la del bar. En l’actualitat tenen tres empleats fixes a la cuina i 2 de cap de setmana, i al bar 1 fixe i 1 extra en caps de setmana. En temporada baixa són vuit persones treballant i en temporada alta arriben a onze.
En els últims anys han començat a tancar entre setmana i han restringit els horaris de cuina a migdia i nit, ja no tenen la cuina oberta tot el dia. L’habilitació d’una terrassa exterior a partir de la normativa de fumadors primer i del Covid anys després els ha permès tenir espai afegit especialment a l’estiu. L’evolució de la seva cuina ha passat dels primers plats combinats, entrepans i tapes dels primers anys als pollastres a l’ast d’una etapa intermitja en que n’arribaven a fer un centenar alguns dies i finalment en els últims anys han apostat per una carta de producte de proximitat on l’estrella és la carn de vedella ecològica de Casa Espana, l’explotació ramadera del germà de la Palmira, el Manel Saura, on el seu pare Manolo sempre l’ha ajudat.
Sempre han apostat per un producte de proximitat i qualitat i per això els agrada oferir producte de les carnisseries de la comarca i en compren a dues del Pont de Suert i a una de Vilaller. El 2008 van decidir donar un pas més i van obrir un hotel al Pont de Suert anomenat Flor de Neu, i van construir també una promoció de apartaments al nucli de Sarroqueta, d’on procedeix la família de la Palmira. L’empresària confessa que la primera nòmina fixa per a ella i el seu marit no els va arribar fins fa deu anys, “abans tot el que entrava sortia per pagar i invertir”. En això també va influir el fet de que es van hipotecar per poder explotar el negoci a ple rendiment. Es van arriscar i els va sortir bé.
A dia d’avui ja ho tenen tot pagat i poden gaudir de l’invertit. La Palmira reconeix que els temps han canviat tant que “guanyem més ara amb una sola taula de clients que anys enrere amb tot un dia sencer de feina”. La mare que també es diu Palmira es mostra orgullosa d’haver ajudat la filla i el gendre. Ningú com ella sap el que han patit per tirar endavant el negoci i ara plora d’alegria veient com se n’han sortit i han fet créixer el patrimoni familiar. El fill de la Palmira i el Jesús, l’Eric, és ramader, ha triat la branca agrària seguint els passos del seu padrí i del seu tiet, però no descarta en un futur compaginar els dos negocis, mai se sap, diu. Quan els seus pares es jubilin volen fer-ho junts i de moment no els preocupa la continuïtat. La Palmira sap com costa fidelitzar la clientela i per això renova la carta i el producte oferint coses noves, mentre repeteix una frase que també inculca als seus treballadors, “s’ha de tractar bé al client, fer el que ens agradaria que ens facin a nosaltres”.
Els seus clients ja no són només del poble i la comarca, ara també venen de comarques veïnes i més enllà. Lluny queden aquells inicis en que el Jesús va deixar la seva feina de pastisser a Lleida i la Palmira va aparcar el seu somni d’estudiar perruqueria per iniciar junts el camí a l’Edelweiss.
El seu fill, juntament amb la seva dona Alba, els ha fet un escrit molt emotiu reconeixent el valor que ha tingut l’esforç i el progrés de fer créixer un negoci i com d’orgullós n’està. Per a celebrar aquests 40 anys de feina ininterrompuda l’Edelweiss ofereix als seus clients un menú degustació amb croqueta de cecina, flor de carxofa amb pernil ibèric, crep de bolets gratinat, xuletó de vaca vella madurada 45 dies i postre especial de Flor d’Edelweiss amb mascarpone, xocolata blanca, lemmonpie i maduixes. Mentre enllestim l’entrevista coincidim amb un dels grups que gaudeixen del menú, una cinquantena de ramaders de la comarca que acudeixen a una jornada de l’empresa Econutrex que presenta un projecte sostenible sobre vedells ecològics. Palmira i Jesús no concebeixen el negoci sense planificar sempre nous projectes, evolucionar per a créixer.
