Des de fa 25 anys fins ara la investigació sobre l’esclerosi múltiple ha avançat molt. Tant, que fins i tot el doctor Luis Brieva, cap de secció de Neurologia de l’Hospital Arnau de Vilanova i responsable de la Unitat d’Esclerosi Múltiple, creu que la malaltia tendirà a ser crònica, com el sida. Tammateix insisteix en la importància que la diagnosi sigui ràpida perquè és la millor manera de tractar una patologia que només es dona al món occidental.
Quins símptomes té l’esclerosi múltiple?
Són heterogenis perquè afecten la medul·la espinal i el cervell i poden anar des de la pèrdua de visió fins al vertigen, el formigueig a les extremitats o la falta de control dels esfínters. En estadis més avançats, i com a seqüeles dels brots, predominen els quadres de dolor, fatiga o el deteriorament cognitiu.
Què la provoca?
És una combinació de factors, des de la predisposició genètica fins a factors ambientals. Ara sabem, per exemple, que el virus de la mononucleosi infecciosa és imprescindible per desenvolupar aquesta malaltia. També la pot provocar el dèficit de vitamina D o l’obesitat. D’altra banda és una malaltia que només es dona pràcticament al món occidental i als països desenvolupats i no als tròpics, per exemple. Amb la mateixa genètica, doncs, els factors ambientals són els causants.
La simptomatologia que descriu és similar a factors que tots podem experimentar algun cop. Pot ser que hi hagi gent que la tingui i no ho sàpigui?
Sí que pot ser tot i que ara fins i tot podem parlar de sobrediagnosi. Els metges han de saber diferenciar millor els símptomes. Per posar un exemple, un formigueig atribuït a l’ansietat no pot durar dos anys. De fet, diagnosticar la malaltia en els estadis inicials és clau per actuar.
Es pot tractar millor així?
Abans hi havia molt retard en el diagnòstic i si algú, per exemple, perd la visió durant una setmana això ja crida l’atenció. Jo prefereixo que menviïn pacients que finalment no tinguin la malaltia però que el grau de sospita que sigui així sigui alt que no pas al contrari. Perquè un quadre de pèrdua de visió, de vertigen o de formigueig pot durar un temps però tot i que el pacient senti que remet això inflama la medul·la. Per tant, el criteri és que la diagnosi sigui el més precoç possible.
Quanta gent diagnostiquen a l’any?
A l’Hospital Arnau de Vilanova podem diagnosticar de 15 a 20 persones a l’any mentre que a Catalunya se’n diagnostiquen uns 55.000 casos. La nostra Unitat d’Esclerosi Múltiple, d’alguna manera, és com un coll d’embut perquè tothom que té aquesta malaltia es tracta en un sol centre. Es podria parlar, també, que la malaltia afecta a una de cada mil persones.
Com es fa el diagnòstic ?
Amb una ressonància cranial i una altra de medul·lar. També es practica una punció lumbar per estudiar el líquid de l’esquena. Es dóna el cas, a més, que la major part de pacients són candidats a rebre tractament des d’un bon principi, encara que també és cert que no sempre és així. Ara mateix el que ens preocupa més és la fase degenerativa de la malaltia. Aquest és el gran repte que tenim a l’hora d’afrontar aquesta patologia.
Més que la fase inicial?
Sí perquè realment som molt bons tractant la inflació des del principi si, com deia, diagnostiquem la malaltia en la fase inicial. Però si no és així després ja provoca més dificultats. D’alguna manera tot plegat també depèn del temps que el pacient ha conviscut amb una inflamació no controlada.
Com es tracta l’esclerosi?
Amb un fàrmac que modifica el sistema immunològic tot i que el tractament dona inclús més bon resultat a llarg termini si s’ha començat de menys a més. Actualment podem tractar l’esclerosi amb 15 fàrmacs i d’alguna manera el que cal és fer una teràpia a mida per cada pacient. I això és així perquè abans de tractar l’esclerosi s’ha de tenir en compte si hi ha lesions o no, si existeixen seqüeles dels brots que s’han tingut, si la persona es vol quedar embarassada, la seva edat o fins i tot les preferències del propi pacient. A l’hora d’aplicar-lo tant pot ser en forma de pastilla com amb una injecció intravenosa. En definitiva, fem moltes pautes de tractament i a més es poden corregir si veiem que no són les més adequades.
L’esclerosi múltiple es curarà?
Miri, si aquesta pregunta me l’hagués fet fa 25 anys hauria estat més pessimista però ara, passat ja un quart de segle, veiem que l’avanç de les teràpies relacionades amb el sistema immunològic per combatre l’esclerosi múltiple ha estat espectacular. Fa 25 anys, doncs, li hauria contestat que no però ara no n’estaria tant segur. Sense tenir encara clara la causa potser és difícil però jo crec que el que passarà és que la malaltia tendirà a cronificar-se.
Com el sida?
Exactament, sí. En aquest sentit he de reiterar que detectar la malaltia a temps quan té mínima o nul·la activitat és vital. És evident que també cal trobar fàrmacs per combatre la part degenerativa de la malaltia, aquella que abans li he dit que ens preocupa més. Per això cal diagnosticar-la com més aviat possible. Perquè hi ha pacients que poden estar uns anys bé i després aparèixer la progressió.
Les persones que tenen esclerosi múltiple poden fer vida normal?
Sí, i hi ha pacients que venen ells mateixos a la consulta i després se’n van pel seu propi peu. La majoria porta una vida normal i les imatges que teníem associades antigament a la cadira de rodes ja no són així. Insisteixo. La majoria treballa i porta una vida normal encara que a vegades tenen símptomes que són invisibles per la resta, com dolor o fatiga, que efectivament poden ser força invalidants.
