No he tingut temps encara de visitar la nova estació d’autobusos de Lleida, però les fotografies constaten que fa goig i que era l’equipament que necessitava la ciutat per superar la vella, fosca i insalubre estació que havíem patit fins ara. Qui hi ha anat, ho corrobora convençudament. Una estrena tan sonada com aquesta no mereix, però, que caiguem en les mateixes errades de sempre, aquelles que van convertir l’antiga estació en l’espai infecte que teníem i que oferia una imatge deplorable de Lleida. Dic això perquè una usuària que aquesta setmana trepitjava per primer cop aquelles andanes lluents va tenir la necessitat de fer un pipí, segura que els serveis s’adirien a aquest edifici flamant. Hi va poder accedir lliurament, i dels quatre lavabos de dones –m’explica–, dos estaven fora de servei, un tercer era impracticable de tanta brutícia i el quart estava ocupat. En una ciutat com Lleida, mancada de lavabos públics, els waters de les estacions són un bon recurs tant per als viatgers en trànsit com per als ciutadans que acostumen a voltar per aquests espais sense cap motiu conegut. Si assumim que aquests serveis exerceixen de lavabos públics, caldria dotar-los d’una vigilància i d’una neteja adients a la situació; si són d’ús exclusiu per als usuaris de les estacions, només s’hi hauria de poder accedir amb el bitllet que ho certifica. No seré jo qui aporti la solució, perquè no és feina meva, però algú s’hi hauria de ficar per evitar una degradació accelerada de l’equipament. Amb el que ha costat arribar fins aquí!
Sessió: No iniciada
