La ciberestafa emocional utilitza la tècnica psicològica del bombardeig amorós (love bombing) per manipular emocionalment la víctima i crear un vincle molt intens en el mínim temps possible, amb l’objectiu d’aconseguir diners o algun altre tipus de benefici. A aquest potent mecanisme de seducció psicològica s’hi ha de sumar la irrupció de la intel·ligència artificial generativa (IAG).
Dades de l’Informe de prospectives de ciberseguretat 2026, elaborat per l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, indiquen que les estafes, en general, ja representen un 90,9 % del total de la ciberdelinqüència a Catalunya, i assenyalen que es produeixen 200 denúncies per ciberestafa cada dia (una cada sis minuts). Les previsions de l’agència catalana sobre les ciberestafes encaixen amb les que també fan els experts en relació amb les estafes emocionals: la IAG ja permet als estafadors automatitzar la creació de perfils i converses, i facilita la manipulació psicològica amb tecnologies d’hipertrucatge (deepfake) o suplantació de veu i imatge. Aquest context tecnològic favorable per als estafadors fa pensar en un augment dels fets penals relatius a ciberestafes, que el 2024 van ser un total de 71.772.
Les particularitats de la ciberestafa basada en el bombardeig amorós seran l’eix d’una jornada organitzada des del màster universitari de Ciberdelinqüència, dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Titulada “De la intimitat al frau: anatomia de les estafes romàntiques en l’era digital”, la jornada tindrà lloc el 9 de febrer. L’objectiu és analitzar el fenomen des de diferents perspectives: el dret (per avaluar la resposta que el sistema de justícia penal dona a aquest delicte), la psicologia (per entendre els mecanismes psicològics que fan que l’engany es pugui produir) i la criminologia (per avaluar el modus operandi i els factors de risc, i treballar en la prevenció).
Presentada per la professora de criminologia de la UOC i directora del màster universitari de Ciberdelinqüència, Patricia Hernández, en la jornada hi participaran diversos experts: Jone Martínez, doctora en Psicologia i psicòloga general sanitària de la Universitat Autònoma de Madrid; Mariona Llobet, professora de dret penal de la Universitat Pompeu Fabra; Bruno Pérez, pèrit judicial informàtic forense, i Blanca Frías, presidenta de l’associació ANCEME, de víctimes d’estafes emocionals.
Una estratègia perversa que anul·la les víctimes
Patricia Hernández explica que el bombardeig amorós anul·la la capacitat d’autoprotecció de les víctimes. Això és tot un repte a l’hora d’abordar aquesta ciberestafa: “Les persones confonen la intensitat amb un interès amorós real; entren en una teranyina de dependència emocional, de la qual després és molt difícil sortir”. La professora de la UOC destaca que es desplega “una estratègia perversa perquè la manipulació arribi al cervell i anul·li la víctima cognitivament: es juga amb la bioquímica cerebral i, un cop s’entra en aquesta addicció a l’adrenalina i a les hormones del plaer, costa molt desenganxar-se”.
Sobre la irrupció de la IAG en aquest tipus de ciberestafa, l’experta adverteix que un xatbot pot generar perfils i històries convincents en qüestió de segons. Els criminals dediquen aquest temps a arribar a moltes més víctimes, de manera que hi ha una escalada d’expansió del fenomen. “La IA va molt més ràpid del que l’ésser humà pot integrar, i això fa que l’efecte i l’abast d’aquest tipus d’estafes puguin arribar a ser exponencials”.
El perill de revictimitzar les víctimes
A escala judicial, es tracta d’una ciberestafa que no és gens fàcil d’abordar. De fet, en la majoria de casos, fins i tot s’arxiva o entra en via morta. “La víctima se sent avergonyida i molt ferida en la seva autoestima. Sovint l’opció és amagar la ferida i no denunciar per no sentir-se jutjada per la societat i pel mateix sistema de justícia”, apunta Hernández, que avisa que “el sistema judicial les revictimitza”. “Com que els diners es lliuren ‘voluntàriament’, és difícil demostrar l’engany judicialment, de manera que cal interpretar-lo des d’un punt de vista més ampli”, explica. Per aquest motiu, l’experta considera que cal que la societat sigui més “compassiva” amb les víctimes d’un tipus d’estafa al qual tots podem estar exposats en algun moment de la vida.
