L’Audiència de Lleida tornarà a celebrar el 6 de novembre el judici contra un psiquiatre jutjat el març del 2023 acusat de quedar-se el patrimoni d’un home que havia estat pacient de la seva clínica durant més de 20 anys. L’home va ser absolt, però el TSJC va anul·lar la sentència perquè el tribunal havia rebutjat que la societat que va comprar la clínica exercís l’acusació particular. La Fiscalia va recórrer contra la decisió i el TSJC li va donar parcialment la raó, amb l’argument que l’exclusió del judici havia causat indefensió a la firma. Fiscalia manté la petició de 6 anys de presó pels delictes continuats d’estafa i apropiació indeguda, a més d’una multa de 108.000 euros i una indemnització pels béns que s’hauria apropiat.
La Fiscalia acusa el psiquiatre de posar al seu nom l’any 2003 una casa de la víctima valorada en 240.000 euros i de retirar l’any 2006 uns 18.000 euros del compte. Durant el primer judici el processat va declarar que va ser el germà del pacient i l’advocat de la família qui li van proposar signar un contracte vitalici segons el qual ell es feia càrrec del pacient, ingressat en una clínica de la seva propietat, a canvi de quedar-se amb una casa de l’home –valorada en 240.000 euros– per sufragar les despeses de la seva estada. La víctima va morir l’any 2006 quan tenia 55 anys i és la seva cosina germana qui en reclama l’herència.
Absolut per un altre cas similar
A finals d’octubre del 2024 el mateix psiquiatre va ser jutjat per presumptament haver estafat un altre pacient ingressat a la seva clínica, però l’Audiència de Lleida també el va acabar exculpant. La Fiscalia sol·licitava 8 anys de presó i 219.000 euros de multa per a l’home per un delicte d’estafa i un delicte continuat d’apropiació indeguda. El ministeri públic considerava que el metge s’havia apropiat d’un pis i de la pensió que rebia la persona ingressada, que va acabar morint el 2015.
Per la seva banda, el psiquiatre va declarar al judici que es va signar davant de notari un contracte vitalici pel qual el pacient, a iniciativa de la seva família, va cedir-li la propietat d’una finca i l’entrega de la seva pensió a canvi que assumís la totalitat de les despeses a la clínica. Un dels familiars va corroborar aquest extrem durant la vista i, finalment, l’Audiència de Lleida, el va absoldre perquè no va apreciar indicis de delicte.
