El 14 i 15 de setembre de 1919, es va celebrar la festa inaugural de l’Ateneu de Tàrrega. Ara, cent anys després i malgrat les actuals circumstàncies que dificulten l’activitat en tots els àmbits, l’entitat targarina, que va rebre l’any passat la Creu de Sant Jordi, continua amb la seva decidida aposta per la cultura.
Ja a finals del segle XIX i principis del XX, explica a LA MAÑANA Natàlia Lloreta, que ha escrit el llibre que repassa la història centenària de l’Ateneu, van començar a aparèixer algunes entitats privades que servien com a centres socials i d’unió de diferents espais catalanistes. Així, en aquell 1919, un grup de targarins encapçalats per la junta directiva formada per Samuel Pereña Reixach (president), Francesc Segarra Vives, Josep Castellà Boladeres, Antoni Escribà Roca, Emili Cucurull Sagristà, Marcel·lí Munné Masdéu, Josep Mateu Mas, Joan Gómez Llobera i Santiago Sala Sala, va fundar l’entitat de la capital de l’Urgell. “Era un grup de la burgesia local, de banquers i comerciants, però no va ser gens elitista, volien que tothom es beneficiés”, diu Natàlia.
L’Ateneu havia començat amb força com “una casa gran del catalanisme”, però després d’uns anys “molt cordials i d’enteniment”, als voltants del 1934 la situació es va anar polaritzant i tensionant. Va ser llavors quan “comencen a dir que és de rics” i finalment el 1936 és decomissat per instal·lar unes oficines d’Unió Republicana.
Va ser precisament l’animadversió que tenien per l’Ateneu els més radicals enemics de Franco el que li va permetre evitar la gran esporgada d’entitats i associacions que es va produir als anys 40, quan “molts ateneus van quedar prohibits, sobretot els populars”. D’aquesta manera, “amb més vigilància i menys recursos i alegria”, reprèn l’activitat. A poc a poc, donat l’abandó del franquisme i la poca oferta cultural que existia llavors, es va anar convertint en un dels motors de la societat targarina i als anys 60 i 70 va viure els seus millors dies, arribant a tenir més de 600 socis, organitzant tota mena d’activitats en el marc de les seves diferents seccions, que anaven creixent en número, i amb jornades força recordades com la multitudinària estrena de la pel·lícula Lo que el viento se llevó.
La situació, però, va tornar a canviar amb l’arribada de la democràcia, ja que “les institucions públiques van començar a implementar polítiques culturals destinant pressupostos per intentar que arribés a tota la societat”, explica Natàlia. Així, el 1982, l’Ateneu reconeix en un acte que “ja no pot competir amb l’Ajuntament en l’organització d’esdeveniments” i és en aquell moment de crisi quan es cedeix el teatre en arrendament al consistori, una decisió que no tots van compartir en el seu moment, “molts es queixaven”. Natàlia creu, però que “ara s’ha vist que ha anat bé”, perquè aquest arrendament juntament amb el de la cafeteria, és una de les raons que ha permès l’entitat mantenir-se estable a nivell econòmic. Quant a l’actualitat i al futur, Natàlia veu que l’entitat, que compta ara amb uns 350 socis, “està una mica envellida”, tot i que “sempre s’han intentat dedicar al jovent”. Però destaca que, malgrat aquestes dificultats, l’Ateneu està sent “aixopluc d’iniciatives culturals i ajuda molt a la creació”, a la vegada que considera molt valuoses entitats com aquesta. “Fan falta espais intergeneracionals, de connexió social; fa falta trobar-se”.
També parla de la història de l’Ateneu Josep Castellà Gené, de 81 anys, nét d’un dels fundadors i fill d’un dels presidents de l’Orfeó Nova Tàrrega, “l’embrió de l’Ateneu”, i que ja en porta 65 com a soci de l’entitat targarina, sent en l’actualitat membre del Consell Central de l’Ateneu i el Vocal de Civilitat, àrea que organitza els actes culturals. A més, ha col·laborat en el llibre del Centenari amb la recerca documental des de l’any 1958 fins ara.
Josep relata els canvis que ha patit l’entitat. “S’ha anat adequant, al principi era més rigorosa i restrictiva, però en els darrers vint anys hi ha hagut una obertura total a la societat”, el que ha fet que a poc a poc es vagin incorporant més joves. I està satisfet de a situació que viu en l’actualitat. “Malgrat que la mitjana d’edat és relativament alta, no ens podem queixar, crec que estem en un bon moment”.
Josep també valora el fet que la història quedi recollida en un llibre i diu que “estem molt contents de com ha quedat; és un llibre diferent, perquè per la temàtica podia haver estat un totxo i no ho és en absolut”. I conta que, a més, té una història curiosa, ja que es tracta d’un “llibre confinat”, que estava ja imprès el 14 de març, just en arribar les restriccions derivades de la pandèmia del SARS-CoV-2 i ha estat sis mesos tancat fins que ha pogut ser presentat. És una anècdota que reflecteix les dificultats que es viuen actualment, tot i que l’entitat de la capital de l’Urgell continua lluitant per mantenir la seva activitat i amb la vocació intacta d’apropar l’activitat cultural als targarins. “A Tàrrega, Ateneu és sinònim de cultura i esbarjo”, conclou Josep Castellà.
El llibre del Centenari clou els actes de commemoració
El passat 19 de setembre, la Terrassa de l’Ateneu va acollir la presentació del llibre Història Universal de l‘Ateneu de Tàrrega. 1919-2019, escrit per Natàlia Lloreta amb la col·laboració en la recerca documental de Jaume Ramon Solè i Josep Castellà Gené. El llibre, de 260 pàgines, està dividit en cent capítols que repassen la història de l’Ateneu i s’acompanya amb 460 gràfics i documentació facilitada per 34 particulars i tretze entitats.
La festa va finalitzar amb la música dels anys 20 a càrrec del grup Swing Swing Company. Amb aquesta presentació, que havia estat ajornada, va finalitzar la commemoració dels cent anys d’història de l’entitat targarina, en què s’han programat 38 activitats.
Les seccions, eix central de l’activitat de l’ateneu targarí
Per l’entitat targarina, ara presidida per Antoni Tàcies, “la premissa sempre han estat les seccions”, explica Josep Castellà. Ara compta amb més d’una desena, entre les quals destaquen l’Orfeó Nova Tàrrega, l’Esbart Albada, la Coral Infantil Mestre Güell, que “té 60 o 70 nenes i nens”, l’Agrupació Fotogràfica, el Club d’Escacs Tàrrega o l’Audiofòrum. Aquestes seccions, excepte les més històriques han anat variant al llarg del temps. Així, en el passat hi havia hagut algunes esportives com la de tennis i “també teníem casino, on venia molta gent”, diu Castellà. A més, en l’actualitat continuen oberts a qualsevol proposta que arribi des de la ciutadania i han incorporat recentment grups de sevillanes o de swing, entre altres.
Sessió: No iniciada
