Un equip d’investigadors de la Universitat de Cambridge (Regne Unit) ha descobert en experiments amb ratolins el mecanisme pel qual l’aspirina podria evitar la metàstasi en alguns tipus de càncer.
Els autors de la investigació, recollida aquest dimecres a la revista Nature, adverteixen que la seva troballa servirà de suport als assajos clínics en curs per analitzar l’eficàcia de l’aspirina per prevenir la propagació del càncer en humans, però en cap cas suposa que una persona amb càncer s’hagi de prendre aquest fàrmac sense prescripció.
A les persones, l’ús de l’aspirina pot tenir greus efectes secundaris, ja que pot alterar el revestiment de l’estómac i augmentar el risc d’hemorràgies intestinals.
Una troballa casual
En el cas dels experiments amb ratolins duts a terme per a aquest estudi, la troballa que l’aspirina pot evitar l’expansió del càncer va ser “fruit de la casualitat” quan els autors intentaven entendre millor com respon el sistema immunitari a la metàstasi.
Els investigadors van analitzar 810 gens en ratolins i van descobrir que 15 influïen en la metàstasi del càncer. En concret, van veure que els ratolins que no tenien un gen que produeix la proteïna ARHGEF1 patien menys metàstasi des de càncers primaris cap als pulmons i el fetge.
L’explicació és que la proteïna ARHGEF1 suprimeix les cèl·lules immunitàries T, que reconeixen i eliminen amb eficàcia les cèl·lules canceroses metastàsiques.
Tot seguit, els científics van veure que la proteïna ARHGEF1 s’activa quan les cèl·lules T s’exposen a un factor de coagulació anomenat tromboxà A2 (TXA2), molt conegut ja que està relacionat amb com funciona l’aspirina.
El TXA2 és produït per les plaquetes, cèl·lules del torrent sanguini que ajuden a la coagulació de la sang, evitant que les ferides sagnen, però podent causar puntualment infarts de miocardi i accidents cerebrovasculars. Quan recudí la producció de TXA2, l’aspirina provoca els efectes anticoagulants que prevenen aquestes malalties.
L’efecte en ratolins
En aquest estudi, els autors han utilitzat un model de melanoma en ratolí per demostrar que la metàstasi es va reduir en el grup de rosegadors als quals se’ls va administrar aspirina davant dels que no la van rebre.
“L’aspirina va evitar que els càncers es propagessin als ratolins en disminuir el TXA2 i alliberar les cèl·lules T de la seva supressió”, assenyala un dels autors, Rahul Roychoudhuri, investigador de la Universitat de Cambridge en un comunicat del centre.
“Va ser emocionant descobrir que el TXA2 era el senyal molecular que activava aquest efecte supressor a les cèl·lules T davant la metàstasi. L’aspirina o altres fàrmacs que usen aquest mecanisme són menys costosos que les teràpies basades en anticossos i, per tant, més accessibles a nivell mundial”, afegeix un altre dels autors, Jie Yang, de la mateixa universitat.
Cautelles
Però, aquest estudi implica que els malalts de càncer hagin de prendre diàriament una baixa dosi d’aspirina per evitar la propagació del càncer? La resposta segons el biòleg i oncòleg de la Universitat de Reading, Harvey Roweth, és clarament “no”, segons explica en una reacció recollida per Science Media Centre.
Aquest estudi amb ratolins implica que hem de seguir avaluant el paper de l’aspirina en el càncer metastàtic humà. Els estudis clínics previs sobre aquesta matèria han estat contradictoris i sovint no concloents. Fins i tot hi ha alguns informes que conclouen que l?aspirina pot fer més malament que bé”, apunta Roweth.
“Estem davant d’una troballa interessant. El mecanisme descobert pot ajudar a dissenyar fàrmacs millors i més específics davant de la metàstasi, sense els efectes secundaris perjudicials de l’aspirina”, apunta Alan Melcher, catedràtic d’Immunoteràpia de l’Institut de Recerca Oncològica de Londres.
A més de la limitació d’haver-se fet amb ratolins, aquest estudi s’ha centrat només en uns pocs tipus de càncer (mama, intestí i pròstata) i únicament al pulmó i el fetge com a localitzacions metastàsiques.
