Un estudi liderat per investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar ha identificat la relació entre un pitjor pronòstic dels pacients que han patit un ictus isquèmic i tenir nivells alts de cinc micro-ARN circulants en sang. Els micro-ARN, petites molècules d’ADN, regulen aproximadament el 60% dels gens humans que produeixen proteïnes. La possibilitat de regular l’activitat d’aquests micro-ARN obre la porta a nous tractaments que millorin l’evolució dels pacients després d’un ictus isquèmic (infart cerebral). En el treball, publicat a la revista ‘Neurology’, hi han participat l’Hospital del Mar, el Complex Hospitalari Universitari d’Albacete, l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida i l’Hospital Son Espases de Mallorca.
Els investigadors han analitzat més de 2.000 micro-ARN circulants en sang. Primer van analitzar-ne en mostres de 215 persones que havien patit un ictus isquèmic i que van ser atesos a l’Hospital del Mar entre el 2009 i el 2018. L’equip d’investigadors va identificar una sèrie de micro-ARN que semblava que podien estar elevats en els pacients amb pitjor pronòstic al cap de tres mesos de tenir un ictus, una vegada s’havien ajustat altres variables, com l’edat, el sexe o la gravetat inicial de l’accident cerebrovascular.
Després, els investigadors van validar els resultats amb una segona cohort, de 191 persones de diversos centres, i van analitzar els 26 micro-ARN més significatius. Segons expliquen des de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, els resultats van reproduir de forma clara l’associació de cinc d’aquestes molècules amb el pronòstic dels pacients.
L’estudi multicèntric destaca que les molècules estudiades poden servir com a bons marcadors de pronòstic en aquests pacients, en combinació amb altres factors de risc. Això pot facilitar-ne el seguiment més acurat en la fase de recuperació. La determinació dels seus nivells es pot fer amb una simple mostra de sang.
En declaracions recollides pel centre de recerca, el doctor Jordi Jiménez Conde, destaca que la principal implicació de l’estudi és que “aquests micro-ARN poden representar potencials objectius terapèutics”. “Hi ha mecanismes descrits que són especialment interessants per la seva relació amb processos que poden ajudar a la recuperació dels pacients, com són la regeneració de les neurones i estructures que s’hi vinculen o altres relacionats amb la regeneració de vasos sanguinis”, indica Jiménez Conde, que és coordinador del Grup de recerca Neurovascular de l’institut i metge adjunt del Servei de Neurologia de l’Hospital del Mar.
Alguns dels micro-ARN identificats ja tenen inhibidors que poden servir per modular-ne l’activitat sobre els gens que regulen. Això obre el camí per estudiar vies que converteixin la seva funció en un potencial tractament que millori el pronòstic de les persones que han patit un ictus isquèmic.
La doctora Isabel Fernández Pérez, investigadora predoctoral de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar i metgessa adjunta del Servei de Neurologia, apunta que “ara toca estudiar les seves funcions i analitzar com es poden modular en experiments amb neurones in vitro i amb ratolins in vivo”.
En tot cas, es tracta d’un camp encara amb algunes incògnites. “Un micro-ARN pot actuar sobre diversos gens a la vegada, fet que pot ser positiu, però que, al mateix temps, pot complicar-ne l’estudi. Ja hem vist l’associació amb el pronòstic, ara treballarem per confirmar la relació causa-conseqüència i la possibilitat d’utilitzar-los com a tractament”, afirma Fernández Pérez.
L’ictus isquèmic és la principal causa de discapacitat en adults i la segona causa de mort al món, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Es calcula que, cada any, tretze milions de persones pateixen un ictus i que cinc milions queden amb seqüeles que provoquen discapacitat a llarg termini. Però aquestes seqüeles varien molt entre cada persona, siguin quins siguin els factors clínics involucrats i la gravetat de l’ictus. Els factors genètics i epigenètics com els que s’identifiquen en aquest estudi poden ajudar a explicar aquesta variabilitat de les seqüeles.
L’estudi ha estat finançat en part per l’Institut de Salut Carlos III i els Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER).
