Els primers pagesos de la Mediterrània occidental, fa uns 7.000 anys, seleccionaven els sòls més fèrtils disponibles, conreaven varietats de cereals molt semblants a les tradicionals cultivades durant el segle XX i ja usaven de forma moderada fems d’animals domèstics.
Així ho afirma una recerca on ha participat la Universitat de Lleida (UdL) que acaba de publicar la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS)’. En l’estudi, liderat per la Universitat de Barcelona (UB), també ha participat personal investigador de la unitat de recerca conjunta CTFC-Agrotecnio, el CSIC, la Universitat de València, el Centre d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària d’Aragó (CITA), la Universitat de Basilea i l’Institut Arqueològic Alemany.
El nou treball “apuntala els models arqueològics existents de difusió de les pràctiques agrícoles a l’occident de la Mediterrània, basada fonamentalment en la migració dels antics agricultors. En especial, denoten una pagesia consolidada en termes de bones condicions agronòmiques i característiques evolucionades dels cultius en el moment en què l’agricultura arriba a l’oest del continent”, subratlla el catedràtic de la UdL i investigador de la unitat conjunta CTFC-Agrotecnio, Jordi Voltas.
L’equip, encapçalat pel catedràtic de la UB i investigador d’Agrotecnio Josep Lluís Araus, ha analitzat restes del jaciment neolític de la Draga (Banyoles) i les han comparat amb les de 17 assentaments de la mateixa època a la península ibèrica i França; així com amb mostres agrícoles actuals.
Els resultats suggereixen que el principal factor que va contribuir a augmentar el rendiment va ser garantir una gestió adequada dels cultius en termes d’aigua i nutrients. “Les condicions de creixement i la prevalença de trets de cultiu millorats indiquen que l’agricultura estava força consolidada quan va arribar a l’extrem occidental d’Europa des del Creixent Fèrtil, a l’Orient Mitjà”, afirmen els autors de l’article.
A més, els resultats avalen que el pes del gra i la morfologia de les espigues eren comparables als cereals contemporanis i els conreus no semblen ser massa diferents de les varietats posteriors.
