L’agost del 2026 ha estat el mes més càlid registrat mai en l’àmbit mundial, juntament amb el juliol del 2023. Ho indiquen les dades de l’observatori Copernicus, segons les quals el mes passat també es va registrar un màxim «històric» de la temperatura mitjana de la superfície del mar als oceans extrapolars. El Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Mitjà Termini (CEPMPM) atribueix aquests fets a l’escalfament global «provocat per la crema de combustibles fòssils» i a l’augment de les temperatures mitjanes de la superfície del mar a l’oceà Pacífic equatorial associat a les fortes condicions del Niño. A més, l’agost va ser el primer mes a superar els 1,5 graus sobre els nivells preindustrials des del novembre del 2025, amb 1,65.
Durant el mes es va registrar la mitjana mensual de temperatures de la superfície del mar (TSM) més alta mai registrada als oceans extrapolars, empatada amb la del març de 2024, així com la temperatura diària de la superfície del mar més alta mai registrada a escala mundial als oceans extrapolars, amb 21,11 graus.
Mentrestant, es van observar temperatures rècord de la superfície del mar a tot el Pacífic tropical, una zona on un fenomen del Niño potencialment extrem continua intensificant-se. Els efectes d’aquest fenomen ja es fan sentir a terra, amb unes condicions que afavoreixen la intensificació dels incendis forestals estacionals a tot Indonèsia, segons informa el Servei de Vigilància de l’Atmosfera de Copernicus (CAMS).
Aquest mes va marcar el final de l’estiu més càlid mai registrat a Europa occidental, superant l’anterior rècord establert el 2003. La regió també va patir noves onades de calor a l’agost, fet que va allargar una ratxa excepcional de calor extrema que havia començat al maig.
Una gran part de la regió i àmplies zones d’Europa central i oriental també van patir una sequera generalitzada a l’agost, que en alguns casos s’allargava des del maig, amb condicions de sequera greu registrades a França, el Regne Unit, Hongria, Romania i Sèrbia. A totes les regions afectades per la sequera, els cabals dels principals rius europeus van ser excepcionalment baixos, incloent-hi —d’oest a est— el Rin, el Danubi, el Bug Meridional i el Dnièper, que van registrar cabals excepcionalment baixos.
En paral·lel, es van registrar condicions més humides del que és habitual a l’oest de la península Ibèrica, la regió alpina, el nord-est d’Europa, l’est de Turquia i les regions adjacents, on fortes pluges van provocar inundacions locals en diverses zones.
