A principis del 2020, set països africans es van reunir a Lomé per a combatre una xacra que posa en perill cada dia a milers de persones en el continent: els medicaments falsos.
El trànsit d’aquest tipus de medicaments: falsos, manipulats o de baixa qualitat, té un impacte econòmic de 230.000 milions de dòlars anuals “i contribueix al risc creixent de resistència als antimicrobians”, assenyala l’informe, conseqüència de la reunió en què van participar representants del Congo, Níger, el Senegal, Togo, Uganda, Ghana i Gàmbia.
Segons dades de l’ONU, més del 40% de tots els tractaments falsos que es van detectar entre 2013 i 2017 es va registrar en el continent africà.
L’Organització Mundial de la Salut estima que cada any unes 100.000 persones moren a Àfrica per complicacions relacionades amb la presa de medicació falsa o de baixa qualitat.
The American Journal of Tropical Medicine and Hygiene (AJTMH) va xifrar en 122.000 les morts infantils per aquesta mena de productes el 2015.
Més barats, però ineficaços o tòxics
En molts països africans, la inestabilitat política ha donat lloc a procediments pobres i ineficaços per part de les administracions, segons reporta l’OMS.
A aquest fet s’uneix l’existència d’entorns legislatius febles i sistemes de salut poc desenvolupats que conformen un brou de cultiu perfecte per a la proliferació dels medicaments falsos o de baixa qualitat.
Segons el mateix informe, les medicines més susceptibles de ser copiades o adulterades són els antibiòtics i els antipalúdics, fonamentals per a les infeccions bacterianes i la malària, respectivament.
Els números proporcionats pel mateix organisme van reflectir que, l’any 2017, es van registrar 435.000 morts per malària. El 93% d’aquestes morts van tenir lloc a Àfrica.
No és complicat trobar caixes, blísters i fins i tot pastilles soltes en els mercats de les ciutats més poblades del continent. Aquests productes tenen un preu significativament menor que els que comercialitzen a les farmàcies i són els únics als quals una part de la població pot accedir.
“Tenen fama de ser més barats, però en el millor dels casos són ineficaços i, en el pitjor dels casos, tòxics”, va dir Abderrahmane Chakibi, director gerent de la sucursal d’Àfrica subsahariana d’una reconeguda signatura farmacèutica francesa.
“Moltes persones pobres no poden permetre’s un tractament autèntic que és costós i no són conscients del perill que suposa recórrer a una alternativa més barata”, diu l’OMS en els seus estudis. Aquesta part de la població és el perfil principal dels que es lucren de manera il·legal amb aquest negoci.
Una d’aquestes persones és Louise Assogba, el cas de la qual va recollir el mitjà Washington Post. Aquesta dona togolesa de quaranta-nou anys acudia a venedors ambulants als quals comprava pastilles per al mal de cap i la tos. Els medicaments de la farmàcia costaven tres vegades més, segons va comptabilitzar al mitjà, i estaven fora del seu abast. “Necessitava estalviar diners per als meus fills”, va dir. Va acudir a la mateixa font quan va contreure una grip, però va acabar ingressada a l’hospital on va rebre una transfusió de sang d’emergència.
En la reunió que els representants de Congo, Níger, el Senegal, Togo, Uganda, Ghana i Gàmbia van mantenir a principis del 2020, governs i institucions es van comprometre a coordinar esforços per a solucionar el problema.
