A les eleccions del 12 d’abril del 1931 les coalicions republicano-socialistes van triomfar a les capitals de província i a les grans ciutats. Alfons XIII va marxar a l’exili i es va proclamar la Segona República, un experiment que va durar fins l’1 d’abril del 1939, quan un cop acabada la Guerra Civil es va instaurar una dictadura que va durar més de 40 anys. D’aquell 14 d’abril, però, dimarts en fa 95 anys i la il·lusió que va generar el nou règim era patent arreu, com es pot comprovar amb el que va passar a Lleida i Balaguer.
El primer a proclamar la República (a Catalunya) va ser Lluís Companys. Ell havia estat elegit regidor (després va ser alcalde de Barcelona) i assabentat dels resultats va saludar el nou règim des del balcó de l’Ajuntament. L’historiador Jaume Barrull explica que en aquell moment del migdia hi havia poca gent a la Plaça Sant Jaume. Assabentat Macià de l’acció de Companys, a la tarda va sortir al balcó del Palau de la Generalitat (aquest cop amb la Plaça Sant Jaume ja de gom a gom) i va declarar “la República Catalana com a estat integrant de la federació ibèrica” tot i que Barrull explica que Macià durant aquell dia va fer servir diverses fórmules per declarar la República.
Mentrestant Lleida estava a l’expectativa. A la capital de Ponent la coalició de partits republicans, formada pels Radicals de Lerroux, els antics mauristes, Joventut Republicana i gent d’Estat Català es va imposar de manera molt àmplia a les eleccions municipals. Hi havia llistes obertes i la cosa els anava tant bé que van “arrasar”, explica Barrull. A Balaguer, la Seu d’Urgell i Cervera també van guanyar els partits republicans mentre que a Tàrrega es va imposar la Lliga Regionalista.
ELS FETS A LLEIDA
El 12 d’abril a la nit ja hi va haver una gran manifestació a Lleida i el dilluns 13 tothom estava “bastant a l’expectativa”. El dia 14 es tenia coneixement que en diversos llocs s’havia proclamat la República i a Lleida es va fer aquella mateixa tarda. Aquell dia també es van treure de la presó alguns interns que hi estaven tancats arran de l’alçament de Jaca de Galán i García Hernández. Davant de Joventut Republicana (el casal on ara hi ha l’Institut Municipal de Cultura) va sortir una manifestació que va anar fins a la Gota de la Llet (el fins ara baixador d’autobusos i on hi havia l’Ajuntament provisional perquè l’edifici de la Paeria estava en obres). Des d’allí els concentrats van anar fins a la Diputació de Lleida per proclamar el nou règim. El primer alcalde republicà va ser Sal·lustià Estadella, del Partit Radical de Lerroux. D’ell mateix hi ha una foto uns mesos després als Camps Elisis amb el president de la República, Manuel Azaña, durant la campanya de l’Estatut.
Sobre qui va guanyar finalment aquelles eleccions que van fer caure la monarquia Barrull explica que a les grans ciutats es van imposar amb claredat les formacions republicanes i socialistes. Altra cosa era en els pobles petits. Sense anar més lluny l’historiador recorda que a Lleida hi havia una quantitat considerable de pobles on no es feien eleccions perquè al només haver-hi una candidatura s’aplicava l’Article 29. “Això, a la pràctica, era una arma caciquil”, afirma Barrull.
GRAN FESTA A BALAGUER
Una altra de les ciutats que va celebrar amb una gran festa la proclamació de la República va ser Balaguer. En dona testimoni una fotografia de Daniel Torruella amb la Plaça Mercadal plena de gent i la bandera republicana al balcó. A Balaguer també van guanyar les forces republicanes i així ho constata un especial que va fer la revista local Pla i muntanya, que fins i tot va dedicar la portada a l’efemèride amb un boix d’Antoni Ollé i Pinell.
“L’acció decidida d’en Macià a Barcelona i de l’Alcalà Zamora a Madrid han fet possible la transformació rniraculosa del país i ha enlairat el poder del poble al cim de la sobirania des de l’hermetisme en què estava enclaustrat. La victòria del poble, com a conseqüència de les exemplaríssimes eleccions del dia 12, ha estat íntegra i ràpida”, deia l’editorial de la revista.
Allí s’hi narra també com es van succeir els fets a Balaguer des que es va saber la victòria de les forces republicanes. Sabedors que Macià ja havia proclamat la República a Barcelona van enviar tres regidors a Lleida a per veure què passava. Van arribar al local de Joventut Republicana i es van haver de fer lloc entre la gentada que hi havia (segons relata la revista) mentre es cantava la Marsellesa. Allí, en conversacions telefòniques constants amb Madrid i Barcelona, els deien que els esdeveniments es “precipitaven” però que calia actuar amb “serenor”. Poc després va sortir la manifestació cap a la Gota de Llet (l’Ajuntament provisional) i la Diputació per proclamar la República. Els tres enviats se’n tornen a Balaguer. Des de Governació havia arribat un telegrama dient que el rei despatxava amb els ministres i que “no pasa nada”. Però a Secretaria ja havien tret els retrats d’Alfons XIII i de Primo de Rivera. Finalment, amb una comunicació telefònica els regidors que havien anat a Lleida van deixar anar un “Visca la República”. Llavors es va córrer a posar banderes tricolors. L’alcalde electe, Xavier Rúbies, va sortir al balcó de l’Ajuntament i va deixar anar: “Està proclamada la República a Balaguer!”. La gent el va aclamar i el regidor Sixto Riasol va afegir: “Demà tothom festa!”. Diu el cronista que “no cal dir que fou aplaudidíssim”. Relata la crònica que el Mercadal era ple de banderes catalanes i republicanes. Això passava el 14 d’abril i l’endemà al matí l’alcalde sortint, Sangenís, va traspassar el poder al nou Ajuntament representat en aquell moment per Xavier Rúbies, Domènec Carrobé i Marcel·lí Valls. Acte seguit es va fer la constitució de l’Ajuntament a la sala d’actes i a l’acabar la sessió l’alcalde va proclamar aquestes paraules: “Tingueu la seguretat que en l’ exercici del nostre govern municipal no hi prevaldran les influències ni les amistats, que per a nosaltres tots els balaguerins són ciutadans iguals, que el mateix atendrem el pobre que el ric, que aquesta casa serà d’ara endavant la casa de tots on la justícia s’explicarà per igual a tots aquells que vingui a demanar-Ia”. L’alcalde Rúbies va ser ovacionat i fins i tot el rector del poble es va sumar a la festa. Des del balcó de la rectoria va dir: “L’Església està per damunt de totes les formes de govern. Tant li és la Monarquia com la República, i jo que sóc el representant de l’Església en aquests moments saludo de tot cor l’ordre nou. Jo en aquests moments de joia popular veig amb goig l’alegria del meu poble i em declaro ciutadà de la República. Hi va haver una altra ovació i les sardanes de la Cobla Principal i un gran dinar a la Fonda España van posar el colofó a un dia d’il·lusió. La Segona República era un fet i la il·lusió (truncada anys després) també. Dimarts en farà 95 anys.
