Vaig aprofitar els dies plujosos d’aquestes festes per quedar-me a casa a veure cinema que tenia pendent. Una de les pel·lícules que he vist és La zona de interés, escrita i dirigida per Jonathan Glazer i guardonada amb l’Oscar a la millor pel·lícula internacional i el gran premi de Canes, entre altres. La zona de interés està basada en la novel·la del mateix títol de Martin Amis, parcialment inspirada en fets reals. La pel·lícula narra la vida del comandant alemany Rudolf Höss, responsable dels camps d’extermini nazis. Höss viu amb la seva esposa i cinc fills en una acomodada casa a la vora mateix del camp d’Auschwitz. Només un mur de formigó separa els dos mons. Höss va a pescar amb els seus fills, els llegeix el conte de Hansel i Gretel abans de dormir i es banyen a la piscina del jardí. No es veu cap imatge del camp de concentració. Només, de tant en tant, se senten crits, trets, i el so de trens i de forns crematoris. El cel es torna gris i plou cendra. Res no fa interrompre la bucòlica vida de la família Höss. Fins i tot, quan el comandant de la SS es destinat a Berlín per dirigir l’extermini de 700.000 jueus hongaresos, la seva esposa Hedwig demana quedar-se a viure a la casa d’Auschwitz. Des del moment de l’estrena l’any passat, la crítica va interpretar La zona de interés no només com una pel·lícula històrica d’uns fets que van commoure la humanitat, sinó com una crítica de fets molt actuals. Des d’octubre de 2023, han mort a Gaza 70.945 persones, la majoria dones i nens, i altres 171.211 han resultat ferides. Altres conflictes com Ucraïna passen a la nostra vora, ignorats per un mur de desinterès.
Sessió: No iniciada
