El Ministeri de Comerç de la Xina ha anunciat avui que, després de la recerca per competència deslleial que va iniciar en 2024, aplicarà aranzels de fins a un 19,8% al porc provinent de la Unió Europea (UE), en el que es considera una represàlia per les taxes de Brussel·les als seus vehicles elèctrics.
No obstant això, aquests gravàmens, que s’aplicaran durant cinc anys a partir de demà, són sensiblement inferiors als de fins a un 62,4% que havia anunciat contra el porcí europeu de manera temporal el mes de setembre passat.
Segons l’anunci que ha fet avui Comerç en la seva pàgina web, els aranzels aniran des del 4,9% aplicat únicament a l’espanyola Llitera Meat, una de les signatures preses com a mostra en les perquisicions, fins a l’esmentat 19,8%, que s’imposarà a les companyies que no van col·laborar i també a l’holandesa Vion.
Per a les signatures que van col·laborar amb la recerca, entre les quals destaquen diverses espanyoles com El Pozo, Sánchez Romero Carvajal, Argal, Campofrío, Noel o Friselva, la tarifa serà del 9,8%.
“Actualment, el sector (porcí) nacional afronta dificultats, i hi ha una forta demanda de protecció”, va explicar un portaveu de Comerç, que va assegurar que l’informe va trobar que “productes i subproductes porcins de la UE estaven generant competència deslleial, provocant un mal considerable a la indústria a la Xina”.
Comerç va assegurar que va dur a terme les perquisicions “protegint plenament els drets de totes les parts”, i que la seva conclusió és “objectiva, justa i imparcial”.
Espanya, afectada
La recerca era especialment important per a Espanya, ja que és un dels principals proveïdors de porcí per al gegant asiàtic, al qual va destinar gairebé el 20% del volum de les seves exportacions d’aquesta partida l’any passat.
A més, la carn de porc és, segons informes del Govern espanyol, la segona partida més important dins de les exportacions agroalimentàries del país, tan sols per darrere de l’oli d’oliva.
En 2024, segons dades citades per la patronal Interporc, Espanya va exportar unes 540.000 tones en productes porcins a la Xina per 1.097 milions d’euros, xifra que va representar també el 12,5% del valor de les vendes exteriors del sector.
Cal recordar que aquesta recerca exclou al pernil ibèric, un dels productes més representatius de la gastronomia espanyola en l’àmbit mundial, o als embotits, que a penes venen a la Xina. El país asiàtic és una important destinació per a despulles i parts menys cotitzades a Europa, com a orelles, morros o peus d’aquest animal.
El procés abasta carn i subproductes porcins, refrigerats o congelats, així com greixos i vísceres.
Represàlies pels elèctrics
Pequín va obrir aquestes perquisicions a mitjan any passat -també unes altres contra el brandi o determinats productes lactis- davant les tensions amb Brussel·les a compte dels elèctrics, i les va prorrogar el mes de juny passat fins avui davant la “complexitat” del cas.
Espanya, que inicialment era considerada entre els països impulsors dels aranzels, finalment es va abstenir en la votació en la qual es va decidir aplicar aquestes taxes, l’octubre de 2024.
la Xina i la UE van protagonitzar un relatiu acostament en els últims mesos, especialment després de l’escalada aranzelària deslligada pel president estatunidenc, Donald Trump.
Precisament els EUA havia estat assenyalada l’any passat pels analistes del sector com a possible beneficiada dels aranzels al porc europeu, al costat del Brasil, el Canadà o l’Argentina.
La UE -on destaquen també altres productors com a Països Baixos o Dinamarca- va arribar a destinar a la Xina un 55% de les seves exportacions de porc en 2020 davant la falta de producció al país asiàtic, després d’una greu epidèmia de pesta porcina africana, però la xifra va baixar al 30% en 2023 a mesura que es recuperava la cabanya nacional.
