La xifra de joves tutelats o extutelats que combina estudis i feina s’ha duplicat en una dècada a Catalunya. Així ho indica una enquesta de la Xarxa d’Entitats per a l’Emancipació Juvenil (FEPA), feta amb preguntes a 2.846 joves de 16 a 25 anys en situació de vulnerabilitat i que participen en programes de suport a l’emancipació. La xifra de tutelats o extutelats que estudia i treballa se situa en el 23,1% el 2024 a Catalunya, mentre deu anys abans era del 10,9%. En global, l’enquesta indica que el 90,1% dels joves enquestats estudia, treballa o compagina ambdues activitats: el 45,7% està centrat en la formació, el 21,3% exclusivament en la feina i el 23,1% compagina estudis i feina. Només el 9,9% no fa cap d’aquestes activitats.
Segons les dades de l’enquesta de la FEPA, que agrupa 75 entitats que tenen presència a 12 comunitats autònomes, la xifra de joves tutelats o extutelats que combina estudis i feina és a Catalunya gairebé set punts superior a la mitjana de l’Estat, on se situa en el 16,3%.
L’enquesta avisa que l’accés a l’habitatge és el principal factor de vulnerabilitat en els joves extutelats. El 63,3% dels extutelats majors de 18 anys depenen d’un recurs residencial temporal gestionat per una entitat i el 2,4% es troba en situació de carrer o en habitatges ocupats. Només el 34,3% accedeix a un lloguer privat, segons el resultat de l’enquesta.
Malgrat que la principal font d’ingressos per al 30,2% dels joves enquestats és la feina, en el 36,4% dels casos les ajudes econòmiques d’entitats tenen un “pes superior”, mentre en el 24,3% dels casos ho tenen les prestacions públiques específiques. Aquestes xifres posen de manifest, remarca la FEPA, que tot i “el compromís formatiu i laboral” dels joves extutelats, encara depenen en gran manera d’ajuts econòmics externs per garantir les seves necessitats bàsiques.
És per aquest motiu que des de la FEPA alerten que quan un jove surt amb 18 anys del sistema de protecció “encara no ha completat la transició natural cap a una vida adulta” i “l’emancipació forçada i precoç comporta riscos importants”. “Si no se l’acompanya de manera individualitzada i, com a mínim, fins als 25 anys, es pot transformar en una situació de vulnerabilitat crònica”, adverteixen.
