La Vuelta a Espanya 2023, acabada aquest diumenge a Madrid, ha estat marcada especialment per un nom, el del seu guanyador Sepp Kuss, un vencedor fora del perfil habitual, però d’aquesta edició de l’última de les grans carreres per etapes del calendari quedaran per a la memòria més noms.
Des dels seus companys Jonas Vingegaard i Primoz Roglic, al principi els seus caps de fila i al final els seus escortes en el podi, fins a Rui Costa i la seva picada d’ullet en Lekunberri a la sortida de Lisboa en 2024, passant per Remco Evenepoel, el gran animador de la carrera després del seu enfonsament als Pirineus.
També per al trio d’espanyols que volien el calaix i que no van poder ni acostar-se en el temps, encara que sí en els llocs, Juan Ayuso, Mikel Landa i Enric Mas; Kaden Groves com a dominador de les arribades massives o el belga Cian Uijtdebroeks com el nom que ha destapat de cara al futur la carrera.
Kuss, guanyador sorpresa
Sepp Kuss va arrencar la seva tercera gran de la temporada amb la intenció que un dels seus líders, Vingegaard o Roglic, repetís un triomf en una gran volta ja aconseguit aquesta temporada. El Gir l’eslovè i el Tour el danès. Però va agafar renda en una escapada d’entitat en Javalambre, va aguantar als Pirineus, on es va enfonsar Evenepoel, i ja es va veure de vermell, amb avantatge i emparat per un Jumbo molt superior a la resta.
Va estar a punt de cedir a l’Angliru davant una accelerada de Roglic, el seu pitjor moment. Però aquí va trobar la roda salvadora de Landa i coratge per a lluitar per un grapat de segons que li van donar vida fins al final. Va mantenir la Vermella per 8 segons i quan va dir Vingegaard que li agradaria que guanyés Kuss tot va quedar clar per a l’estatunidenc, que és gairebé espanyol, i que s’ha guanyat l’afecte dels aficionats com a pocs corredors del seu perfil ha ocorregut. El gregari campió.
Vingegaard i Roglic, de líders a feliços gregaris
En principi, Roglic arribava a la Volta com a líder d’un Jumbo Visma que buscava tancar el seu impressionant 2023 guanyant també la tercera gran de la temporada i ell mateix la quarta victòria en una carrera que ha arribat a dominar amb mà de ferro. Vingegaard es va apuntar a última hora convertint el que apuntava a un Roglic–Remco en un Jumbo-Remco.
Però com el belga es va enfonsar a Pirineus i Kuss aguantava i aguantava l’avantatge reeixit en Javalambre, ja van acabar sent els millors suports per al seu habitual gregari de luxe.
Ayuso, Landa i Mas, tan a prop i tan lluny del podi
No ha estat la Vuelta dels espanyols, els qui, encara que no van acabar en mala posició, quart, cinquè i sisè, ni es van acostar al podi. Mas i Ayuso aspiraven a més i a Landa, que va arrencar sense moltes ganes i va acabar content, un cinquè lloc tampoc li abrillanta en excés el seu palmarès. El quart d’Ayuso tampoc està malament, però a Mas el sisè li va deixar molt decebut.
El millor del ciclisme espanyol, més enllà de la general, va ser la victòria d’etapa en la Laguna Negra de Vinuesa de Jesús Herrada, que manté el punch i la intel·ligència per a ocasions propícies.
Remco, orgull de campió
Es va enfonsar a l’Aubisque i va acabar salvant la carrera. Des que arribés al Tourmalet destrossat i a mitja hora dels millors, no va deixar d’atacar un dia sí i un altre també. Fins a Madrid, on va somiar a guanyar fins a pocs metres de la meta. Remco va deixar a tots en mans de l’intractable Jumbo, però també encantat a la Volta per la seva lluita constant i les seves tres victòries d’etapa quan un altre en el seu lloc s’hagués anat a casa.
Groves, el millor esprintador
També va guanyar tres etapes Groves, l’esprintador de l’Alpecin que es va donar a conèixer l’any passat en el Cap de Gata. Alguna cosa té l’australià amb la Volta, en la qual va començar dominador dels esprints i després va saber reposar-se a les diferents circumstàncies que li van impedir mantenir la seva superioritat per a guanyar a Madrid sofrint a roda d’Evenepoel.
Uijtdebroeks, el futur que arriba
El d’Uijtdebroeks no és un nom fàcil d’aprendre, però ja pot anar sabent-ho tota l’afició perquè apunta al futur de les dues rodes. Va acabar vuitè després de cedir una plaça el penúltim dia al seu company, i líder, Alexandr Vlasov, però es va mostrar sempre amb o prop dels millors en els moments decisius. La seva i la del també jove Lenny Martínez, que va arribar a ser líder, van ser les aparicions més estel·lars de la Volta 2023.
Rui Costa, la picadeta d’ullet a Lisboa 2024
No és que Rui Costa hagi fet una Volta per al record, però sí ha estat molt bona amb una victòria al seu estil, sent el més ràpid i llest en una escapada de notables, i estant atent a altres possibles oportunitats. Ha estat on devia, ha fet feliç a l’Intermarché i a més el seu triomf pot considerar-se una picada d’ullet a l’edició de La Volta 2024, que arrencarà a Lisboa.
