Aquesta va ser la primera cançó de Julio Iglesias. La va escriure mentre es recuperava d’un greu accident automobilístic posant fi a la seva carrera de futbolista en els juvenils del Reial Madrid. A l’hospital li van regalar una guitarra per a ajudar-lo en la seva rehabilitació. Allí va descobrir la seva vocació musical i va compondre aquest tema i amb ell, l’inici de la seva trajectòria artística. Potser aquesta història és coneguda per molta gent perquè Julio és famós. Altres persones tenen històries similars, però no són conegudes. En el meu cas, fa anys vaig fer un vídeo titulat Una cosa llevó a la otra… Un vídeo en el qual explico els meus inicis com a escriptor. Pocs anys després vaig caure malalt greument. Vaig pensar que no ho explicaria i m’ha costat moltíssim tirar endavant i acceptar totes les meves limitacions i seqüeles. I he fet un altre vídeo. Al final dos vídeos sobre la meva vida. Espero que ajudin a qualsevol persona la vida de la qual hagi donat un gir inesperat i cregui que ja s’acaba tot. Us deixo l’enllaç aquí dels vídeos per si voleu veure’ls o enviar-los-hi a algú. Com diu la cançó de Julio: “Siempre hay por qué vivir. Por qué luchar. Siempre hay por quien sufrir. Y a quien amar. Al final las obras quedan. Las gentes se van. Otros que vienen las continuaran. La vida sigue igual”. Els enllaços als vídeos part 1: https://www.youtube.com/watch?v=14nd5ipi2fq i part 2: https://www.youtube.com/watch?v=e5mqgyso86e.
Sessió: No iniciada
