La nit del passat dissabte 7 de desembre passarà a la història de la crònica negra de Lleida, després dels quatre robatoris viscuts a l’Horta. La delinqüència ja fa temps que, malauradament, s’ha instaurat a les diferents partides que la componen, però mai s’havia arribat al punt que van viure la família Clop i la família Vidal. Els lladres no només van robar a les seves finques, sinó que també van posar-hi foc, eliminant la vida i la història que les dues famílies havien tingut. “Això sembla que serà la nova moda en robatoris i delinqüència”, va afirmar l’advocat lleidatà Pau Simarro, durant la presentació de la Plataforma Horta Segura, abans–d’ahir al Col·legi de l’Advocacia. Ja fa un mes, una altra família de la partida de Boixadors va viure la mateixa situació, davant “la impunitat dels criminals”.
La primera finca afectada el passat dissabte va ser la de la família Vidal, a la Partida Montcada. Yolanda Vidal, la filla gran de la família, va explicar com es va informar del foc. “Jo vaig marxar al voltant de les 20, després d’haver revisat la casa, ja que els meus pares es trobaven fora visitant uns familiars. Inclús vaig fer-li broma a la meva mare sobre unes gallines que tenim a la finca”. Així, s’entén que el robatori es va produir a partir de les 20. Els lladres, amb un pal, van desmuntar la reixa situada a l’habitació d’una de les germanes i van capgirar tota la casa, sense trobar-hi res. “La meva mare no és de guardar joies i els diners en efectiu els duien a sobre”, va recordar la Yolanda. També van regirar el magatzem del costat (d’on van treure el pal) i van aconseguir entrar a les antigues oficines que tenia el pare. “Ni jo ni les meves germanes teníem constància d’aquelles claus que van fer servir”, però tampoc van trobar res. Tot i això, a la sala d’eines van robar dues bicicletes i una escopeta (les bicicletes van ser trobades aquesta setmana al camp d’un veí).
Amb els vehicles i l’arma van traslladar-se a la Partida de Gualda, on, col·locant el banc de l’entrada dempeus, van entrar a la primera planta. Allí van regirar-ho tot i van provocar el primer incendi. L’avís el van donar a les 22.35. Cap veí se’n va assabentar per la poca gent que hi residia en aquell instant. Els lladres van rebentar també les càmeres de seguretat. “Crec que volien entrar a la finca de darrere, però hi havia els tres gossos i no es van atrevir. Així que van aprofitar per fer-ho aquí. Ens tenien estudiats també”, va dir la Nuri, propietària de la finca entre llàgrimes.
Un cop perpetrat el primer incendi, els lladres van tornar a la finca de Montcada on van calar foc també. “Això no té nom. Ja ‘acceptem’ que ens robin, però que ho facin, marxin i tornin només per cremar-nos la casa? És intolerable”, va dir la Yolanda.
Ara, les dues famílies estan pendents de les empreses de neteja perquè treguin el fum i la toxicitat romanent de les finques. “No ens mereixem això. Mai hem fet res a ningú. No és just”, es va lamentar l’Olga Clop, una de les filles de la Nuri. “És indignant que nosaltres ens hàgim de sentir així i ells puguin caminar tranquil·lament i, inclús, puguin reincidir”, va continuar. “Som presoners casa nostra i ells són lliures a fora”, va puntualitzar la Yolanda. Ella i les seves germanes han d’explicar amb ‘comptagotes’ la situació als seus pares, de 83 i 90 anys, a causa de problemes de salut. “Intentem que sigui el més lleu possible per a ells”.
Per això, es va presentar divendres la Plataforma Horta Segura, per exigir modificacions en les lleis per posar fi a la criminalitat a l’Horta i evitar la multireincidència. “Ens hem de moure, si no ho fem, res canviarà”, va dir Pau Simarro, en una jornada molt tensa on molts residents d’altres partides de l’Horta van reivindicar la inseguretat que es viu actualment a totes les partides.
