Les obres de construcció de la presa de l’embassament de Talarn, al Pallars Jussà, van començar l’any 1911 i van acabar l’any 1916. Un equip del grau d’arqueologia de la Universitat de Barcelona ha prospectat aquesta zona en el marc d’un projecte que té l’objectiu d’aportar un coneixement “detallat, profund i científicament rigorós” de la vida quotidiana i les condicions dels treballadors del campament de Sant Antoni a través dels seus materials.
La professora, Laia Gallego, va explicar que malgrat que durant els anys vint del segle passat es va arrasar el campament, sí que encara han pogut reconstruir rastres. En el cas dels maons emprats provenen de les fàbriques Cucurny o Pibernat de Barcelona, però també molts d’una fàbrica d’Escòcia. Igual passa amb les begudes alcohòliques que moltes provenen d’empreses de destil·leries anglosaxones i amb els medicaments per malalties, sobretot digestives o respiratòries. Per tant, ja es pot parlar d’un moment de “gran globalització”, deia l’arqueòloga.
Aquest fet es produeix perquè a principis de segle passat hi ha al Pallars Jussà una empresa internacional que estava construint una obra de gran magnitud, com és una de les obres més grans hidroelèctriques d’Europa. Gràcies a l’anàlisi de la distribució dels materials en superfície ja han pogut intuir zones d’activitat i corroborar tot allò que mostren les fotografies. En un espai determinat han localitzat moltes restes relacionades amb la cuina i el menjar, fet que fa pensar que era un barracó comunitari destinat a fer de menjador i cuina. Gallego va afegir que justament en aquesta campanya estan prospectant una part on estaria ubicat l’hospital i que el principal objectiu és localitzar-lo.
La recerca, iniciada amb el suport del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, l’Ajuntament de Talarn i l’entitat cívica planteja l’abordatge científic d’un jaciment excepcional i vol apropar aquest coneixement al públic i fer valdre la seva utilitat per a l’entorn.
