Volia dedicar aquest article a Santiago Auserón pel seu 70 aniversari però dissabte va morir Àlex Susanna i he volgut que comparteixin espai. La música i la poesia, l’art i la filosofia, la vida i la mort. A Auserón el vaig conèixer en un concert a Lleida, quan ja havia deixat Radio Futura i començava la seva carrera com a Juan Perro. Va ser al camerino de l’Auditori on vaig poder parlar amb ell. Filósof de formació, va triar la mùsica com a taller i ofici, i va deixar la filosofia com a luxe privat, un espai on respirar i des d’on donar sentit a les seves cançons. A Susanna el vaig conèixer a través d’una amiga comuna, Marta Pessarrodona. Tots dos, poetes i conectors de la cultura catalana amb el món, participaven en un recital a Sort. Susanna ha marxat amb només 66 anys. Els seus dietaris també buscaven el sentit de la vida. Fa només uns dies escrivia: “Llevar-se i trobar-se amb un bodegó com aquest: qui pogués ser pintor. Aquesta primera llum que tot just acarona els objectes val un imperi”. “Caballos salvajes queriendo escapar. La vida como un resplandor.”, canta Auserón. Dos homes cultes i sensibles, agraïts a la vida, conscients de la seva fugacitat. Què poca cosa és la posteritat, només el present importa.
Sessió: No iniciada
