La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) celebra aquest any el seu 30è aniversari i va consolidant a poc a poc un canvi en el perfil del seu alumnat, que cada cop és més variat. Si tradicionalment havien estat estudiants adults i ja treballadors que feien un segon grau o un màster per formar-se millor o canviar d’àmbit professional, ara cada cop hi ha més estudiants joves que la trien com a primera opció o com a segon pas formatiu després d’haver fet formació professional. Per això, la rectora, Àngels Fitó, es mostra convençuda que la UOC serà un centre de referència per a la formació al llarg de tota la vida. També es posa a disposició del Govern per formar els futurs professors i metges del país si fan falta noves places universitàries.
Així, en els últims sis cursos, del 2020-2021 al 2025-2026, el percentatge d’estudiants d’entre 18 i 24 anys ha passat del 19,4 al 23,1%. En el cas de les titulacions oficials, el percentatge encara és més alt, i ha passat del 22,3 al 26,3%.
Al llarg dels seus 30 anys d’història la UOC ha graduat 129.000 persones de 150 països, i actualment té uns 97.000 estudiants matriculats, la xifra més alta de les universitats catalanes, tot i que bona part dels universitaris no ho són a temps complet. D’aquests, al voltant del 60% són residents a Catalunya. Però el tradicional perfil d’estudiant de la UOC, persona ja formada i treballadora que busca ampliar o canviar la seva formació, està canviant, tot i que el 89% dels estudiants treballen.
La universitat remarca que el 27% dels estudiants catalans amb un nivell formatiu familiar baix estudia a la UOC, així com el 48% dels estudiants amb alguna discapacitat reconeguda, 2.671 en total. El 40% dels universitaris catalans que viuen en municipis de menys de 10.000 habitants estudien a la UOC, sobretot dones, i 3.100 estudiants que viuen a l’estranger estan matriculats a la UOC en llengua catalana, la majoritària entre els alumnes. També estan augmentant els alumnes joves que trien la universitat com a primera opció de la seva formació universitària, o els que procedeixen de l’FP.
Això també suposa un repte per a la universitat, que es vol adaptar a tots els perfils d’alumnat possible, també als que tenen més dificultats tecnològiques, discapacitats o necessitats específiques de suport educatiu.
Segons Fitó, aquest augment de la diversitat de l’alumnat es deu sobretot a dos factors. El primer és que durant la pandèmia es van “trencar alguns estigmes respecte a la formació en línia”, ja que molts alumnes de secundària la van descobrir per primer cop i ara la volen mantenir a la universitat. L’altre factor són els alumnes procedents de la formació professional que busquen una formació tècnica superior i han confiat en la UOC.
El 30è aniversari ha comportat també la concentració de totes les seus centrals de la UOC en un sol espai, al 22@ del barri del Poblenou a Barcelona. Fins a l’any passat, el rectorat era a la Ronda de Dalt i l’edifici de recerca, a Castelldefels. Ara, amb els nous espais guanyats a la Rambla del Poblenou, la universitat té marge per créixer en alumnes sempre que trobi professorat. La ràtio actual és d’uns 65 o 75 alumnes per docent.
En les deu titulacions científiques i tecnològiques amb més alumnes, la UOC acapara el 37% dels estudiants de grau i el 72% dels estudiants de màster de les universitats catalanes. En enginyeria informàtica, per exemple, té 1.676 estudiants, el 12,6% de tot l’estat; en ciència de dades, el 21%; i en bioinformàtica i bioestadística, quasi el 60%. El màster universitari d’advocacia que ofereix la UOC és el que té més estudiants de tot l’Estat també.
Educació i medicina
Al marge d’aquestes branques del coneixement, Fitó admet que el repte és créixer en àmbits com la medicina i l’educació. Tot i que puguin semblar camps difícils per a un ensenyament en línia, Fitó assegura que “tot allò que es pot fer en una aula universitària es pot fer online i tot allò que s’ha de fer en l’entorn de treball s’haurà de fer en l’entorn de treball, tant si la formació és presencial com si la formació és online”.
Per això, la UOC es mostra disposada a seguir col·laborant amb la Generalitat Fitó recorda que “la UOC ha col·laborat històricament en totes les necessitats de formació continuada del professorat de Catalunya”. Pel que fa al màster habilitant per als professors de Secundària, la UOC ha passat en tres cursos de 450 a 720 places, 960 el curs vinent, i es preveu que segueixi creixent en especialitats. És la universitat catalana amb més places.
Pel que fa a la salut, la universitat ja ofereix graus, màsters i altres estudis complementaris, com nutrició i dietètica, logopèdia, bioinformàtica, treball social sanitari, salut digital o riscos laborals, entre altres, i el curs que ve oferirà el primer grau en línia en enginyeria biomèdica de Catalunya, pioner a escala europea. Però està disposada també a assumir els graus de medicina o infermeria, així com la formació contínua dels professionals sanitaris que ja exerceixen. “La UOC està sempre a disposició de cobrir aquelles necessitats formatives que hi hagi al país”, referma la rectora.
Especialitzacions per a alumnes
Tenint en compte la davallada de la natalitat, la UOC també es prepara per poder atendre correctament els immigrants que arriben amb formació no convalidada. Vol adaptar i personalitzar al màxim el currículum educatiu dels seus alumnes, amb un model flexible que permetrà dissenyar itineraris propis combinant graus, màsters o microcredencials. Hi ha dos tipus de microcredencials repartides en un centenar de programes: les de formació contínua, que son matriculables de forma independent, i les curriculars, que s’implantaran els pròxims semestres i seran reconegudes a nivell escala europea. El curs passat els estudiants de microcredencials van créixer un 43%, de 666 a 956 en un semestre, amb un total de 1.622 matriculats.
En el mateix àmbit, ha creat el GPS Professional, que permet a uns 5.700 usuaris conèixer les seves competències i comparar-les amb les que demana el mercat laboral actual. En cap cas, però, la UOC vol actuar amb “paternalisme”, diu la seva rectora, ja que els estudiants són adults.
Fitó també explica que la UOC vol mantenir la reputació de la formació universitària en línia, davant de les noves universitats privades en línia petites i enfocades al benefici econòmic, assegura. Segons ella, la mercantilització de la formació universitària pot impactar en l’anomenat ascensor social que suposa l’educació. En aquest sentit, ha recordat que molts països europeus prohibeixen les universitats amb afany de lucre i que absolutament tots excepte a Espanya estan prohibits els graus universitaris no avalats per l’Agència de Qualitat Universitària.
El repte de la IA
Un dels reptes actuals de totes les universitats és l’ús indegut de la intel·ligència artificial. I la UOC és una de les universitats amb una possible afectació més gran, tant pels estudis que ofereix com pel fet que sigui tot a distància. Per això, vol introduir la IA en el dia a dia de la formació per ajudar els alumnes a adquirir coneixements i perquè els alumnes aprenguin a aprofitar aquesta nova tecnologia. Així, s’han creat assistents virtuals en assignatures específiques per a respondre preguntes freqüents de l’alumnat en temps real, s’augmentarà el retorn sobre els treballs o hi haurà anàlisi predictiva sobre el rendiment acadèmic. També s’ha posat a disposició de l’alumnat Gemini Chat, de Google,
També s’ha integrat la IA generativa per a tot el professorat, incorporant noves eines com ‘prompts’ reutilitzables, cerques avançades a internet i respostes amb citacions documentades. La universitat ha posat en marxa un pla de formació i acompanyament per al professorat en aquest àmbit.
La intenció, però, és que tothom faci servir la IA de forma responsable i ètica, respectant la privacitat, les dades i la transparència. Als estudiants se’ls comunica en cada matèria o activitat educativa si poden fer servir la IA, si no la poden fer servir o si l’han de fer servir obligatòriament. Per lluitar contra l’abús d’aquesta eina, la universitat té eines tecnològiques per evitar plagis a posteriori o mecanismes per evitar la suplantació o l’ajuda en cas d’exàmens.
Cinc eixos de recerca
Aprofitant el 30è aniversari i la concentració de tots els treballadors en un sol campus, la UOC s’ha marcat cinc grans missions estratègiques de recerca per als seus 50 grups i 500 investigadors: aprenentatge al llarg de la vida, tecnologia ètica i centrada en les persones, transició digital sostenible, cultura crítica, i salut digital vinculada al benestar planetari.
El 2024 els projectes de recerca en curs van representar més de 32 milions d’euros en finançament i des de la seva fundació s’han publicat al voltant de 7.000 articles científics. En els darrers anys la UOC ha triplicat els seus resultats científics.
