Un estudi de la Unesco alerta que 2.500 milions de persones, prop d’un terç de la població mundial, pot estar exposat a condicions climàtiques extremes el 2050. L’informe ‘Qui n’assumeix el cost?’, que ha comptat amb la col·laboració de la Fundació ‘La Caixa’, alerta que els grups de població vulnerable, com les dones, els pobles indígenes, els infants i els treballadors irregulars, corren un risc “significativament més alt” de veure’s en aquesta situació. Es calcula que 1.400 milions de dones es podrien veure directament afectades entre el 2040 i el 2060. El text també posa de manifest que La crisi climàtica accentua la precarietat de 239 milions de persones que viuen en pobresa extrema.
L’informe vol posar en relleu i abordar les profundes desigualtats socials i econòmiques que s’han agreujat amb el canvi climàtic i que, subratlla, s’han introduït en les actuals polítiques climàtiques. Entre les mesures proposades, s’insta a augmentar el finançament climàtic anual a 1,3 bilions de dòlars d’aquí a l’any 2035, amb una atenció especial al Sud global.
Segons la investigació, el Sud global suporta una càrrega “desigual” davant del canvi climàtic. 3.600 milions de persones viuen en zones molt vulnerables als efectes d’aquest escenari. Hi ha 80 milions de persones desplaçades forçosament que ja viuen actualment en zones de risc climàtic, i el 2070 hi pot haver fins a 2.100 milions de persones més en risc de desplaçament forçós, assegura l’estudi.
En paral·lel, el text també alerta de les conseqüències de les polítiques que intenten mitigar el canvi climàtic. Per exemple, calcula que 325 milions de treballadors dels sectors manufacturer, miner i energètic, incloent-hi 108 milions de dones i 106 milions de persones més grans de 45 anys, estan en risc a conseqüència de la transició cap a un sistema de producció més neta.
A banda, els investigadors també determinen que el patrimoni cultural està “cada cop més amenaçat”. Es preveu que 238 dels llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO s’enfrontaran a greus perills relacionats amb el canvi climàtic en les pròximes dècades, malgrat que no n’hi ha cap que estigui classificat en situació de perill.
Un altre extrem que posa de manifest l’informe, a partir de dades procedents de diversos llocs, regions i sectors, és que els primers efectes del canvi climàtic global afecten “d’una manera desproporcionada” països i comunitats que “pràcticament no han contribuït a la crisi, però que són extremament vulnerables als seus efectes”.
Així, el text assegura que el 10% dels països més rics són responsables de gairebé el 50% de les emissions globals, mentre que els països més vulnerables (el Txad, el Sudan del Sud, Níger, la República Centreafricana i Somàlia) s’enfronten a crisis “complexes” de pobresa, manca d’infraestructures i estrès climàtic.
El canvi climàtic s’accelera
Segons l’autor principal de l’informe, Rodolfo Lacy, el canvi climàtic està provocant transformacions “profundes i sovint imprevistes” en les economies i societats d’arreu del món. Alhora subratlla que malgrat els esforços “considerables” a escala mundial, l’escalfament global “es continua accelerant” i, a més, algunes polítiques de mitigació “estan generant sinergies negatives complexes i imprevistes que requereixen urgentment atenció internacional”.
Si l’equitat i la justícia no se situen al centre de les agendes climàtiques, apunta Lacy, “es corre el risc greu d’aguditzar les desigualtats actuals, soscavar l’estabilitat global i dificultar l’objectiu compartit del desenvolupament sostenible”. Per això ha considerat que “l’imperatiu d’una acció climàtica inclusiva i equitativa no havia estat mai tan urgent”.
Davant d’aquest panorama, l’informe proposa, entre d’altres, ampliar la protecció social per ajudar els grups de població vulnerables durant la transició verda o posar en marxa programes de reciclatge a gran escala per als treballadors dels sectors amb altes emissions de carboni.
També demana que s’inverteixin els ingressos procedents dels mercats de carboni i de les ecotaxes en les comunitats desfavorides o que s’acceleri la transferència de tecnologia neta a través d’iniciatives de cooperació globals.
